El papa Lleó XIV visitarà Catalunya els dies 9 i 10 de juny, i és d’esperar que es dirigeixi a les persones en català en algun moment. El papa Francesc mai no va trepitjar Catalunya ni va visitar tampoc cap localitat de l’Estat espanyol, però sí que va parlar en el nostre idioma, a Roma. El papa Benet, el 2010, quan va venir a la Sagrada Família, fugaçment va parlar en la llengua pròpia. No és una concessió simpàtica, parlar en la llengua de la gent. És connexió, respecte i valoració de la identitat. De fet, la visita del Papa ha estat confirmada en coincidència amb la Jornada Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada febrer (el dia 21) per iniciativa de la UNESCO des de 1999. 

El papa Lleó XIV, que per llengua materna té l’espanyol i l’anglès, ha volgut recordar que “la llengua materna no és només un mitjà de comunicació o una llengua més, sinó un espai d’afectivitat, cultura i identitat”. El 40% de la població mundial, segons la UNESCO, no té accés a l'educació en l'idioma que parla o comprèn. Per això es promou una educació inclusiva i multilingüe, especialment a la primera infància, sota el lema d'enguany: Veus joves sobre l'educació multilingüe. La data dedicada a la nostra primera llengua —i per a molta gent, l'única— commemora una revolta estudiantil que va tenir lloc el 21 de febrer de 1952 a Dhaka (actual capital de Bangladesh, que llavors era part del Pakistan), on molts estudiants van perdre la vida manifestant-se per defensar el bangla, la seva llengua materna.

La llengua és el patrimoni compartit per la comunitat. La llengua materna és l'expressió del cor, de les emocions, dels afectes primaris

Matteo Motolese, professor de Lingüística Italiana a la Universitat La Sapienza de Roma, assenyala el fort component emocional i d'identitat de la llengua materna. Destaca que la visió del bilingüisme (nosaltres en diríem multilingüisme, car des de Catalunya ja no parlem de català i castellà sinó que habitualment hi afegim més idiomes) ha canviat radicalment: si fa unes dècades es veia com un element a eliminar, avui dia hi ha una atenció a valorar les llengües de procedència dels estudiants com un factor d'integració i benestar de la persona.

Existeixen dos potents adversaris de la llengua: l'analfabetisme de retorn (oblidar el que s'ha après) i l'analfabetisme funcional (incapacitat de comprendre el que es llegeix). Motolese advoca per una major inversió en la promoció de la lectura i per fer més accessibles, també econòmicament, els llibres i els diaris, per tal de consolidar les competències. Per a les Nacions Unides, a més, els joves tenen un paper vital en l’enfocament multilingüístic virtuós, "defensant i revitalitzant les llengües, creant continguts digitals i utilitzant la tecnologia per fer la diversitat lingüística més visible i valorada". També les llengües minoritàries, que necessiten més protecció i ús.

Aprendre idiomes per comunicar-se millor i adquirir competències —aquesta positiva circulació de la paraula— no lesiona la llengua pròpia, tresor identitari i marca de la casa. La llengua és el patrimoni compartit per la comunitat. La llengua materna és l'expressió del cor, de les emocions, dels afectes primaris. "Parlar a algú en un idioma que comprèn permet arribar al seu cervell. Parlar-li en la seva llengua materna —deia Nelson Mandela— significa arribar al seu cor".