Després de cada crisi, es gira el tauler i arrenca un altre cicle a una velocitat de major centrifugat que l'anterior. L'aprovació dels pressupostos va marcar el punt d'inflexió de Pedro Sánchez obert després de les eleccions andaluses. Uns comptes per a la celebració de la coalició amb el suport de 10 partits i que els permet acabar la legislatura folgadament. Bé per la polèmica del 'sí és sí', bé perquè se'ls ha tirat el calendari a sobre, l'estratègia ara implica aprovar molt de pressa la nombrosa bateria de lleis pendents, una bateria legislativa també difícil de tramitar en temps rècord. Queden lleis estrella fonamentals, poques setmanes de tramitació per evitar la zona de tensió de la cita de maig i molts possibles punts de xoc. Cada llei té la seva fricció que pot portar a enfrontaments i ruptures.

En la Llei Trans està el xoc capital. El text original, impulsat per Igualtat, exigeix l'aprovat judicial fins als 14 anys per a l'autodeterminació del menor. Des del PSOE l'eleven a 16 anys per donar seguretat jurídica. Irene Montero ve de la polèmica del 'sí és sí', que no és cap altra que una batussa per les garanties jurídiques, i que ara tornen com a argument contra la Llei Trans. És impensable que el PSOE pacti les esmenes amb el PP i s'aprovi després com a norma de la coalició. La primera lectura política seria el cop d'autoritat que suposaria per a Irene Montero. La lectura de gran importància és un desgast del govern espanyol en el seu conjunt per una possible incapacitat per ampliar els drets de les persones trans. De manera que pot embussar-se o no sortir.

La Llei d'Habitatge, anunciada com la primera en democràcia, ha estat estancada des de febrer de 2021. Des de fa dies, per fi s'han assegut a la taula UP, el PSOE i el ministeri de Transports, on està integrada la direcció d'Habitatge. També s'han reactivat les negociacions amb ERC i Bildu. La sensació és d'expectatives positives. I estan en joc tres grans esmenes, tres possibles friccions. El topall dels preus a tots els propietaris de zones en tensió i no només a grans propietaris —ara mateix està delimitat a aquests últims; buscar més impediments als desnonaments de famílies sense habitatge i que els pisos de la Sareb passin a l'oferta pública. Sobre això últim, Nadia Calviño no té intenció de cedir. Sobre la resta, buscaran mecanismes i acords en les setmanes vinents.

L'esprint és total. I cada norma passa per una negociació per l'ampliació de drets. Aquest dimarts arriba al Congrés la llei integral de Tràfic, on no hi ha baralla política però sí l'intent dels morats perquè les víctimes tinguin més fàcil obtenir la residència. De la Llei mordassa, no hi ha avenços. La Llei de protecció animal, instada en part des d'Europa, conté una altra esmena amb una guerra oberta que complica l'aprovació definitiva del text. El PSOE exclou els animals que tinguin ús professional o de caça. Podemos reivindica el pacte d'investidura i assenyala que van incloure la protecció de tots els animals, no només mascotes, i això implica protegir els gossos de caça. Amb eleccions en comunitats com Extremadura o Castella La-Manxa, el tràmit no sembla fàcil. I si el PSOE esmena les lleis de la coacció amb els vots del PP, amb qui les aprova?

Nombrosos fronts, en els quals es va esgotant el temps mentre la legislatura entra en la recta final. Això sumat al fet que gener és un mes inhàbil en el Congrés i al febrer comença a escalfar-se la precampanya. I a força de puntades de peu cap a davant i frenar tramitacions parlamentàries, hi ha embussos. S'apropa la fase de descompte. Queda marge, però no molt. El govern espanyol vol aprovar les lleis com més aviat millor per evitar polèmiques de cara a les cites electorals. La narrativa hauria de ser una altra. Reivindicar l'impuls de legislar per arribar amb les polítiques estrella tancades a les generals. Són unes eleccions de blocs i se la juguen en bloc. Matar-se per les esmenes de cada llei resta a les dues parts. La llei Trans és la prova de foc.