No hi ha un esport més visual que el motociclisme. L'emoció de l'invent és veure la sortida, com els pilots s'avancen, tracen les corbes, derrapen, apuren la frenada, treuen la cama per aconseguir estabilitat... Però a la categoria de motoGP ha passat el mateix que va passar al seu dia amb el ciclisme, que ha arribat a la ràdio. I ara veiem les curses per la ràdio, com José María García ens feia veure la pujada a l'Alpe d'Huez o al Tourmalet. La culpa? Del pagament. Mantenir la festa val molts diners i els distribuïdors de continguts paguen molts milions perquè a la festa no li falti de res. I amb la publicitat no n'hi ha prou per cobrir despeses. Es digui futbol o rugbi i ara bàsquet i motos. I, com que no tothom està disposat a pagar un abonament i aquest és un país de benzina, Catalunya Ràdio i RAC1 es van ensumar que calia transmetre el campionat per la ràdio. I ahir van portar-nos a l'orella tot el que va passar al circuit Ricardo Tormo de Xest, com han fet la resta de la temporada.
En Quim Salvador i l'univers d'en Damià Aguilar ens fan viure les carreres amb una intensitat impossible d'imaginar no fa pas tant. De fet, van ser els de RAC1 els primers en transmetre l'any 2007 una cursa de motos sencera. I més d'un els va dir que estaven grillats. Ara fer-ho és normal i ja no ens sorprenem que ens expliquin la sortida, els avançaments, les corbes, les derrapades i les frenades com si les veiéssim. De fet, si en Quim Puyal o en Pou ens detallen un gol del Barça d'una manera que acabem veient-lo amb la nostra imaginació, per què no hauríem de poder imaginar com Márquez i Pedrosa lluiten perquè ningú els pugui acusar de fer trampes? Bé, ningú menys un Rossi que, definitivament, s'ha convertit en el nou Mourinho.