En el món de la comunicació actual, desaparèixer és gairebé sempre sinònim de perdre la iniciativa del relat. Quaranta dies, els que van des de les eleccions del passat 27S a la imminent sessió d'investidura, ha estat fora del terreny mediàtic, a la pràctica, el president de la Generalitat en funcions. L'objectiu buscat era adoptar un perfil baix que permetés tancar una sèrie d'acords programàtics entre Junts pel Sí i la CUP per a la investidura de Mas. El resultat, està a la vista, no ha estat el previst. S'ha acordat la resolució que pretén ser l'inici del procés de desconnexió amb l'Estat, però Mas no té dos dels deu vots de la CUP que necessita per ser president. Convergència ha errat en l'estratègia i han debilitat la posició de Mas. La CUP ha imposat un únic relat a partir de la seva negativa a investir-lo, i fins i tot ha filat molt prim dissabte passat quan ha parlat de posar, la setmana vinent, diversos noms de consens a sobre de la taula. De consens amb qui?

A l'inici de la sessió d'investidura, Artur Mas –la tercera que protagonitza des de l'any 2010– està obligat a aclarir les coses, encara que sigui tornant a la casella de la nit del 27S: 62 vots a favor, 63 en contra i els 10 de la CUP en l'abstenció. En primer lloc, és necessari que reafirmi si la seva voluntat segueix sent ser fins al final el candidat de Junts pel Sí. Sent el candidat d'una coalició de partits, és important que en aquesta decisió vagi molt de la mà d'Esquerra Republicana i del seu líder, Oriol Junqueras. CDC no pot cometre cap dels errors del passat i situar el líder republicà davant de la política de fets consumats. Aquesta és l'única manera realista de desactivar aquesta espècie de subhasta en què pot entrar la presidència de la Generalitat en les properes setmanes. Al final, per més que als diputats anticapitalistes els costi d'entendre, la candidatura de Mas no és per als dirigents d'aquesta formació un tema d'obcecació personal del president, sinó de responsabilitat política cap als gairebé 1,63 milions de persones que van votar JxSí (davant els 338 mil de la CUP) per culminar el procés polític a Catalunya.

Artur Mas també ha de ser clar sobre el compliment de la resolució de desconnexió de l'Estat que s'aprovarà al matí. És necessari que aclareixi en seu parlamentària que els terminis no seran efectius si no hi ha govern constituït. Pot semblar una obvietat, però en el parlamentarisme modern els governs en funcions no presenten projectes de llei i es limiten a resoldre qüestions de tràmit. I, finalment, ha de traslladar a l'opinió pública respostes a tres preguntes que molts electors es fan: com pensa governar Catalunya els 18 mesos que JxSí vol que duri la legislatura, per què vol ser el president de la Generalitat d'aquest període i si es veu amb ànims de governar, si acaba superant la investidura, amb l'amenaça parlamentària permanent de la CUP.