Sí, la jugada de Mas rematant en temps de descompte una pilota perduda entre un mar de cames va donar una victòria important. Al procés, a ell i a Convergència. Però no perdem de vista que va servir, només, i pel que fa al conjunt dels ciutadans, per passar a vuitens de final. O sigui, la victòria agònica és per continuar vius en una competició que ara començarà a viure els partits realment importants.

I hi ha una part de la jugada que no entenc. Tal com ens ho van explicar dissabte, Mas s'apartava i s'enduia per davant la CUP més dura. Era un canvi de peces consistent en Rei per Reina (Mas per Gabriel) i de propina alfils, torres i cavalls (digui'n la resta del sector del NO). No ens van dir noms, però tots ho vam entendre així. Era allò del "m'heu volgut humiliar i ara fulmino el 50% que m'ha estat tocant la pera".

Però han passat dos dies (i sembla que n'hagin passat 23) i a la investidura del nou president, la portaveu de la CUP va ser... Anna Gabriel, el dimoni "conver" fet serrell. I els dos diputats/diputades que havien de plegar (una condició que encara ara no entenc) no són ella ni cap del sector considerat "dur", sinó més aviat el contrari. I, molt bé, en marxen dos (insisteixo, no li veig el què), però n'entren dos més en un partit que té com un dels signes més identificatius que, precisament, les persones no importen. Per tant, quin és el sacrifici que presumptament paga la CUP?

Dec ser limitat o m'hi fixo poc, però pel que he anat escoltant (per exemple, aquest matí a Benet Salellas a Els Matins de TV3), tampoc m'ha quedat clar això dels dos diputats que queden adscrits a Junts pel Sí. Hi van, sí, però, a fer què? Què i quan votaran amb la majoria? Escoltant Anna Gabriel a RAC1 m'ha semblat entendre que seran temes relacionats amb el procés. Molt bé, però una retallada també? Reprovaran un conseller que no faci bé la seva feina? On és allò que en diuen les línies vermelles a l'hora de cedir els dos vots?

No sé, tinc la sensació que ens van dir que canviaven Rei per Reina i al final el canvi real ha estat Rei per un senyor de Múrcia que passava prop del tauler. I també tinc la sensació que la jugada real ha consistit en el fet que Mas evités una derrota al març que el faria marxar fatal, que CDC pugui refundar-se en ordre i no en plena derrota i sense líder, i tallar les ales a Esquerra i al colauisme. En el primer cas, situant Junqueras a Economia perquè el FLA el vagi rostint lentament fins a convertir-lo en cendres i en el segon, evitant que BCN en Comú agafi aire parlamentari.

I una última cosa. No puc evitar la metàfora futbolística. Ronaldinho, Pep, Xavi, Puyol, Valdés... Eren imprescindibles. Però han vingut Messi, Luis Enrique, Suárez... I la gent se'n recorda d'aquells ídols, però ara en té d'altres, potser de moment amb menys carisma (o carlisme), però com que guanyen i juguen bé i fan gaudir, el passat ja és al museu de la memòria. Perquè en futbol i en política, ahir és l'any passat.