Tots els dies alguna cosa va a pitjor. El S&P 500, l'índex borsari més seguit del món, va caure dimecres més d'un 4 %, una cosa que no li passava des de fa dos anys.

En aquesta sessió es van ensorrar Wallmart i Amazon, les dues grans companyies nord-americanes orientades cap al gran consum. La pressió de la inflació està començant a fer estralls en el que compren els consumidors. Han de gastar més en aliments i van ajornant l'adquisició de roba i mobles per a un altre moment més tranquil. La capitalització de les dues marques supera els dos bilions de dòlars, dels quals s'han desfet ja 850.000 milions.

Aquesta caiguda de l'escala mostra que la resistència dels consumidors s'ha esgotat quan, segons alguns eren el suport de l'economia nord-americana. En paral·lel, a Europa, les vendes de cotxes nous es van contreure per desè mes consecutiu.

El-Erian, exdirector executiu de la gran firma financera Pimco, indica que el creixement actual a mig gas i desordenat no podrà evitar un episodi d'estagflació (economia estancada i alta inflació). Segons la seva opinió, "els mercats encara no han sintonitzat amb el risc de la desacceleració general del creixement. Hem vist caure el creixement i estem veient que la inflació es manté alta. Això és el pitjor per als bancs centrals, especialment per a la Reserva Federal (Fed) perquè posa els seus dos objectius en conflicte".

El president sènior de Goldman Sachs, LLoyd Blankfein, va advertir als empresaris i consumidors sobre una recessió als EUA que és "un risc molt, molt alt".

Comprar en les caigudes de l'economia i les borses en un entorn de repetits repunts del mercat a la baixa està demostrant ser fràgils enmig d'ajustaments monetaris més estrictes. Jerome Powell, president de la Reserva Federal, va dir dimarts que augmentarà els tipus d'interès fins que hi hagi evidència "clara i convincent" que la inflació està retrocedint.

Goldman Sachs estima que l'atur augmentarà el 3,7% a finals de 2023, quan el mercat de l'ocupació no ha patit fins ara grans retallades

La Reserva Federal va apujar els tipus d'interès en mig punt a començaments d'aquest mes i hi ha dues mesures similars sobre la taula per a les dues pròximes reunions de la Fed. Al seu torn, aquests mateixos funcionaris anunciaran que començaran a retallar les compres de deute per un valor de 9 bilions de dòlars a partir de l'1 de juny i a un ritme que augmentarà ràpidament a fi d'eliminar 95.000 milions de dòlars per mes.

Al seu torn, Goldman Sachs estima que l'atur augmentarà el 3,7% a finals de 2023, quan el mercat de l'ocupació no ha patit fins ara grans retallades.

L'amputació de les rendes de les llars i dels marges de les empreses és duradora. Els problemes de les empreses es traduiran inevitablement en l'ajustament de les seves inversions i de les seves plantilles laborals a la baixa. A Europa, l'analista francès Nicolas Baverez diu que "tornem als anys 70" quan la guerra del Yom Kipur i el preu del petroli es va quadruplicar.

En la reunió feta a Alemanya dimecres a prop de Bonn, els experts del G-7 es van mostrar totalment d'acord amb la tesi de Baverez.

A Europa, entre el perill de la inflació i el de la recessió, el Banc Central Europeu va escollir atacar el primer. Christine Lagarde, presidenta del BCE ha reduït el creixement per a aquest any fins al 3,7%, en lloc del 4,2% previ després d'un rècord del 5,8% d'inflació el mes passat. Ja que el seu mandat d'estabilitat a llarg termini és del 2%, el consell de governadors va decidir accelerar la retirada del suport monetari a l'economia després de 4.800 miliards d'euros invertits des de 2015.

Lagarde veuria amb bons ulls mesures de rellançament a nivell de la Unió Europea, eventualment finançades amb un nou préstec comú. La posició del G-7 no sembla propera a aquesta posició, si bé l'acceleració del calendari de l'ajustament monetari del BCE ha sorprès tothom.