Clar que Junts votarà contra els Pressupostos de Jaume Giró. De fet, van estar a un pas de votar en contra del penúltim pressupost Giró-Aragonès empesos per un corrent tan poc solvent com arrauxat.

Només cal recordar la intervenció al plenari del Parlament del nosurrender Canadell, la tardor de 2022. Treia foc pels queixals. Era un d'aquells espectacles surrealistes que periòdicament ha ofert el sector més esverat d'aquesta postconvergència traumatitzada.

Giró seia al seu escó bocabadat. Perplex davant l'oratòria desbocada de Canadell que considerava inadmissible el suport dels Comuns mentre exigia que els aprovés la CUP que ja havia dit del dret i del revés que ni parlar-ne.

L'exconseller d'Economia és un home sensat i raonable. I sabia —tot i que ho va intentar amb ganes— que els anticapitalistes no li aprovarien el pressupost ni que hagués proclamat la col·lectivització de tots els mitjans de producció i l’abolició de la propietat privada. Ja volia de fet aleshores, obrir la negociació dels pressupostos al PSC per un sentit pràctic i de responsabilitat.

Canadell exerceix com una mena de portaveu cupaire de dretes. La seva política fiscal s’assembla a la cupaire com un ou a una castanya. Però tant li era perquè formava part de l’attrezzo parlamentari de la seva cap de files, erigida des del primer dia en Cap de l’Oposició.

És la persistent actitud que ha acabat desbordant la paciència del president Aragonès. Una part de Junts, hostil a l’acord d'investidura, feia una oposició ferotge. L’altra, intentava asseure's al Govern i governar. Va aguantar tot a empentes i rodolons fins que Puigdemont va tramar la moció de censura a l’esquena de l’executiva de Junts, del grup parlamentari i del Govern.

I el cert és que els guanyadors de la consulta interna —amb Puigdemont suant la samarreta com mai— han estat precisament els sectors que no havien paït el resultat electoral i que vivien la presidència republicana, amb Puigdemont al capdavant, com una humiliant fatalitat. Res a fer quan la política es fa amb el fetge.

Per contra, els pressupostos que aprovarà Junts amb els ulls clucs són els de Núria Marín a la Diputació. A canvi de mantenir l’oficina de col·locació que tan bé ha il·lustrat la presidenta juntaire amb els seus patrocinats.

I, per a major claredat i reblant el clau, la consulta que mai no es farà —tot i el compromís congressual d’una nit d’estiu— és la de continuar fent el paper d’estrassa a la Diba. Un paperot a títol onerós, això sí, que tindrà continuïtat la propera legislatura sense cap mena de dubte. Waterloo rules.