Heu vist la sèrie What if, de Netflix? Va d’allò que l’apreciat lector haurà imaginat mantes vegades: què hauria passat si...?
Un divertiment intel·lectual tan estèril com oportú quan es tracta d’emetre judicis de valor sobre els cursos d’acció seguits i que ja no podem alterar. Llevat que et puguis permetre un DeLorean DMC-12 amb condensador de flux.
Us proposo un joc de ficció política no absent de provocació: què hauria passat si ERC no hagués estat un actor clau del procés?
En primer lloc, no hauria existit l’1 d’octubre tal com el vam viure. Recordareu que després del cessament del conseller Baiget, el president Puigdemont va encarregar al vicepresident Junqueras l’organització del referèndum. Aquesta decisió concentrava el pes dels preparatius en el Departament d’Economia i Hisenda, fet que ha tingut la seva traducció repressiva en forma de 13 anys de presó per a l’Oriol Junqueras, la màxima pena de la sentència del procés.
Seguim? Dia 26 d’octubre del 2017. El president de la Generalitat anuncia la voluntat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya per, immediatament després, descartar-les davant de la “falta de garanties” per part del govern espanyol. Avui sabem que al darrere d’aquest gir de guió hi havia el compromís irrenunciable d’ERC amb la declaració unilateral d’independència, aprovada el 27 d’octubre al Parlament i suspesa vuit segons després pel president Puigdemont. Una altra de les fites escrites amb lletres d’or a la història del procés.
Podem convenir, doncs, que sense la intervenció directa d’ERC no hauríem tingut 1-O, DUI, “doctrina Junqueras” ni sit and talk
Saltem a l’àmbit judicial i ens situem al 19 de desembre del 2019. Dos anys que semblen dos segles! La defensa de l’Oriol Junqueras aconsegueix que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea emeti una sentència històrica sobre l’abast de la immunitat dels eurodiputats. Acaba de néixer la “doctrina Junqueras”, que la justícia espanyola impedeix aplicar a qui li dona nom però que permet a Carles Puigdemont i Toni Comín ocupar els seus escons a Estrasburg. L’independentisme celebra la victòria amb el regust amarg de l’absència de Junqueras.
Per acabar, anem al 8 de gener del 2020. Pedro Sánchez és investit president del primer govern de coalició de l’estat espanyol, per 167 vots a favor i l’abstenció d’ERC i de Bildu. Tret de sortida a la taula de diàleg entre els governs català i espanyol sobre el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya. Els republicans assumeixen el cost polític i posen l’instrument al servei del país, conscients que el PSOE s’hi asseu més per necessitat que per convicció.
Podem convenir, doncs, que sense la intervenció directa d’ERC ―tot i que no només d’ERC, que quedi clar― no hauríem tingut 1-O, DUI, “doctrina Junqueras” ni sit and talk. Que no és poca cosa, coi!
Faran bé tots els crítics ―els sincers i els tàctics― amb l’estratègia dels republicans de tenir-ho present quan carreguin les piulades amb el còctel indigest d’oprobis, mitges veritats i mala bava. Perquè si miren pel retrovisor del DeLorean, s’adonaran que som aquí mercès al desig de molts i al sacrifici de pocs.
Josep Pena i Sant és politòleg i president d’ERC Maresme