Pequín va obtenir un aplaudiment el mes passat amb la presentació al G-20 d'una zona de lliure canvi (RCEP) en què participen quinze països d'Àsia i el Pacífic. Es va interpretar com una iniciativa positiva per a l'economia mundial. Però, en dues setmanes, tot això ha canviat. La Xina ha tombat cap a una diplomàcia agressiva en economia i política que és coneguda com a "wolf warrior" (llop guerrer) i que alguns tradueixen com a "Rambo-diplomàcia".
El Partit Comunista Xinès (PCC) ha encarat el proper nou Any Lunar amb una operació de rentat per oferir una bona imatge de gran potència. Ja hi ha hagut nombrosos programes elogiosos de televisió sobre Wuhan, però ara es tracta de donar resposta a la pregunta sobre l'origen del patogen abans que on va aparèixer. S'ha esmentat, entre altres llocs, Itàlia i l'Índia, que els viròlegs han descartat. El tema va quedar en mans de l'OMS, que va tenir una primera reunió a l'octubre en què van participar especialistes dels EUA, el Japó i altres països amb la contrapart xinesa.
Aquesta història semblava encarrilada, quan de sobte va esclatar un gran escàndol quan es va saber que el Ministeri de Comerç de la Xina imposarà aranzels que oscil·laran entre el 107,1% i el 212,1% a les importacions de vins d'Austràlia, país que forma part de l'acabada de crear zona de lliure canvi. La versió oficial era que "existeix una relació causal entre dúmping i els danys materials". Per a la indústria vinícola australiana era una absoluta desfeta.
El ministre d'Agricultura d'Austràlia, David Littleproud, va declarar que "després dels últims comentaris de la Xina es percep que aquesta decisió es basa en alguna cosa més que qualsevol irregularitat de la indústria del vi".
La Xina ha tombat cap a una diplomàcia agressiva en economia i política que és coneguda com a "wolf warrior" i que alguns tradueixen com a "Rambo-diplomàcia"
L'agència Bloomberg va informar a partir d'una nota del Sunday Times que "mostres de virus enviats fa set anys a l'Institut de Virologia de Wuhan se semblen molt a la Covid-19".
I agrega Bloomberg, "el 2013, els científics van enviar mostres congelades al laboratori de Wuhan des d'una antiga mina de coure infestat de ratpenats al Sud-est de la Xina després que sis homes que havien estat netejant els excrements dels ratpenats van contreure una pneumònia greu. Tres d'ells van morir i la causa més probable va ser un coronavirus transmès per un ratpenat, va informar el Sunday Times, citant el seu metge, el superior del qual havia treballat en el departament d'emergència que va tractar els homes".
La mateixa mina va ser estudiada posteriorment per Shi Zhengli, anomenada "dona ratpenat" per les expedicions a les coves d'aquests mamífers, que va descriure la Covid-19 com un 96,2% similar a una mostra de coronavirus anomenada RaTG13 obtinguda el 2013.
Austràlia ha amenaçat de recórrer a l'OMC a causa dels aranzels xinesos.
Als EUA, líders econòmics com El-Erian s'han preguntat "si és possible una bona competència entre els EUA i la Xina". Els esdeveniments d'aquests dies han creat una gran sospita sobre aquesta possibilitat. A les cancelleries, el tema d'Austràlia ha sonat com un advertiment al món sobre com han de tractar d'ara endavant una Xina poderosa. La menció australiana a la necessitat d'aclarir la responsabilitat de la Xina en l'epidèmia no deixa gaire marge. Sort que les vacunes ja són aquí.