Ens hem de rendir a l'evidència i acceptar l'excepció xinesa en aquesta crisi del coronavirus. L'Imperi del Centre no coneix la segona onada de la pandèmia com passa a Europa o als EUA. Només la Xina s'escaparà de la recessió aquest any. A partir d'aquests fets i dades favorables, s'espera que en la cinquena sessió plenària del Comitè Central de Partit Comunista xinès, que tindrà lloc entre el 26 i el 29 d'octubre, el president Xi Jinping mostri la seva visió de la "modernització socialista" amb què es pretén superar els EUA com l'economia més gran del món el 2030.
Xi no cedirà cap terreny ideològic als "valors occidentals". Pequín no renunciarà a la seva "fe en el marxisme, el socialisme i el comunisme", va dir el líder. L'economia xinesa ha crescut un 4,9% en el tercer trimestre i el seu PIB s'enfilarà el 2020 un 2%, segons el seu banc central.
La Xina va molt forta i Xi va advertir aquest mes que "l'economia mundial està en reflux i el comerç i la inversió internacionals s'han reduït dràsticament". Els inversors "s'han de preparar per a un món menys acollidor".
En aquest esquema, en el qual la Xina s'ha de convertir en un "país socialista modernitzat" per al 2049, any en què la República Popular celebrarà el centenari, juntament amb Pequín el centre del canvi estarà d'ara endavant a Shenzhen, ciutat seu de Huawei, que "ha de portar la iniciativa en la revolució tecnològica mundial". A més, Shenzhen serà enfortida en l'àmbit financer, atès que allotjarà un mercat de futurs, de manera que substitueixi Hong Kong, a la qual es vol relegar a l'ombra.
Shenzhen serà el símbol del futur en què Xi vol canviar l'equilibri portant la tecnologia, la inversió i el poder xinès al món
Xi vol allunyar la Xina dels proveïdors estrangers de components crucials, com ara els xips de silici, producció que és endimoniadament complexa de dominar, segons els experts. Tant és, va donar a entendre Xi. "La importància de Shenzhen per a la psique nacional és molt més gran que la seva importància econòmica", va insistir. Creada per l'anterior president Den Xiao Ping, "Shenzhen" serà el símbol del futur en què Xi vol canviar l'equilibri portant la tecnologia, la inversió i el poder xinès al món.
Però no tots els vents són favorables per al gegant xinès. Enquestes PEW realitzades en països desenvolupats revelen una gran desconfiança cap a un país amb una política i una economia estrictament controlades per l'Estat. També el conjunt dels seus països veïns veuen amb temor i recel les seves ambicions amb el mar Meridional que comparteixen.
Per George Magnus, de la Universitat d'Oxford, el pla del govern xinès per al 2035 "continua sent qüestionable". La Xina de Xi Jinping està duplicant els mètodes tradicionals de les empreses estatals (a què es vol donar una dimensió més gran) amb el control centralitzat i autocràtic". I va afegir: "Si Pequín es queda curt en termes de creixement, es tornarà més nacionalista". I per altres experts, més assertiva i hostil.
El fet que pocs dies després —el 3 de novembre— tinguin lloc les eleccions americanes carrega les conclusions del conclave xinès. Aquest mateix dimarts, el 20 d'octubre, es va celebrar a Pequín el 70 aniversari de l'entrada en guerra a Corea de la "Xina roja" de Mao contra les tropes nord-americanes del general McArthur, la qual cosa va fer Xi Jinping celebrar la resurrecció de l'"esperit de combat" preparant el país per a una nova "agressió americana". La pau no està ni tan sols assegurada.