El dòlar ha estat sotmès a una tempesta gairebé perfecta. El bitllet verd ha patit el pitjor mes en gairebé una dècada. Goldman Sachs (la firma que té a un dels seus experts —Steven Mnuchin— ocupant el càrrec de secretari del Tresor dels EUA) ha advertit que el seu "estatut de moneda de reserva mundial està en risc". Un paradigma del capitalisme ha estat posat contra les cordes pels cops de la Covid-19. En aquest cas, al juliol, el gran guanyador ha estat l'or, que ha recuperat així el seu estatut d'etern valor de refugi.

Keynes, que va qualificar el metall preciós de "relíquia bàrbara", no s'ho creuria si hagués pogut assabentar-se que torna a entrar al mercat. L'unça d'or ha assolit aquesta setmana el preu de 1.955 dòlars, quan la seva cotització habitual aquests anys era de 1.300 dòlars. Hi ha diferents raons que s'estudien per explicar la seva revalorització propera al 30% des de principis d'any, des dels efectes de l'epidèmia del coronavirus fins a les tensions entre els EUA i la Xina.

Però el seu ral·li es deu sobretot al debilitament del dòlar a causa dels baixos tipus d'interès aplicats per la Reserva Federal per sostenir l'economia i evitar la recessió. Tanmateix, aquest dimecres, Jerome Powell, president de la FED, fent cas omís a les pressions a la baixa de Trump, va mantenir el preu dels diners quan als cercles es parlava prèviament d'una retallada d'entre 25 i 50 punts bàsics. El tipus d'interès es manté en un nivell de 0,25% positiu. "La recuperació vindrà amb la solució de la crisi de la salut", va afirmar el Comitè Federal del Mercat Obert (FOMC). És a dir, no de tipus més baixos que redueixen els rendiments reals dels EUA i allunyen els inversors. Els diners no són màgics.

Un paradigma del capitalisme ha estat posat contra les cordes pels cops de la Covid-19

A més, els problemes en què està embolicada la vida política a Washington i al conjunt del país, com la revolta racial, fan molt difícil aconseguir consensos que permetin tirar endavant. Els republicans han presentat una proposta d'estímul d'un bilió de dòlars, que els demòcrates estimen que no arriba a la tercera part del que es necessita. La falta d'un acord ha estat pressionant perquè la FED baixi tipus que poden crear més problemes que els que resolen. Entre ells, l'expert El Erian ha enunciat: "La mala assignació de recursos, els excessos de deute i la inestabilitat financera, qüestions totes elles que podrien afectar el creixement".

Però no només hi ha xocs interns. Pequín vol disputar una guerra de borses mundials per debilitar Wall Street. I el fet que la Xina sembla que superarà la pandèmia abans que la resta ofereix un finestra d'oportunitat a Xi Jinping. La Borsa de Xangai és al capdavant de temptativa de rivalitat, amb avenços importants, però el iuan no l'acompanya, atès que és una víctima de la ruptura de la relació entre els EUA i la Xina. El iuan ha cotitzat aquesta setmana entorn de 7,0162 unitats per dòlar, amb un tancament de mitjana més aviat a la baixa.

Per la seva part, l'euro ha millorat i s'ha intercanviat en bona part d'aquesta setmana a nivells propers a 1,1781 dòlars, però després de la decisió de la Reserva Federal ha retrocedit fins als 1,1718 $ dijous. La divisa europea està entre dues aigües: el mercat està dividit sobre el resultat de l'acord del 21 de juliol del Fons de Recuperació europea amb 750.000 milions d'euros de pressupost. Per alguns suposa que d'ara endavant serà possible l'emissió de bons sobirans paneuropeus, tan lliures de risc com els bons del Tresor americà. Però hi ha altres veus que assenyalen que a Brussel·les no es va definir una estratègia real de rellançament perquè no es tracta, en darrer terme, de fer de la UE un paradís verd.

Veient el panorama general, es fa gairebé inevitable recordar el comentari de John Connolly, secretari del Tresor dels EUA en l'era Nixon, que va dir: "El dòlar és la nostra moneda, però és el seu problema". És difícil dir on comença un i on continuen els altres.