Dimecres, per primera vegada, el nombre de nous casos reportats de coronavirus un dia va ser més gran en països diferents de la Xina (amb Corea del Sud al capdavant) que en l'imperi de Xi Jinping. La pandèmia -terme que eludeix fer servir l'Organització Mundial de la Salut- és ja un fet que no perdona a ningú. Envaïda la Itàlia catòlica (la feta més malbé a Europa per l'epidèmia) , i després que Qom -la ciutat santa de l'Iran- sumés 50 morts, Aràbia saudita ha suspès les visites religioses a La Meca. "Ja no se salva ni Déu" diuen els escèptics, que en matèria d'economia, agreguen, sembla remuntar-se a altres èpoques, com aquella en què a Amsterdam i datada el 1688 es va imprimir el llibre Confusió de Confusions. El tractat, escrit per José de La Vega, es fa càrrec de "diàlegs curiosos" entre un "filòsof agut, un mercader discret i un accionista erudit". Què dirien aquests personatges avui?
El primer asseveraria que estem definitivament passant una pàgina de la història després que el món intentés sense èxit ser un de sol. La globalització c'est fini. Cadascú viurà del seu esforç i possibilitats. La utopia de mantenir una referència per crear riquesa a partir de l'Imperi del Centre, la gran fàbrica, ha saltat en mil trossos. Avui vivim aquest fet encara que el punt d'inflexió de l'epidèmia pot estar a la vista. El model de governança de dalt cap a baix, de manera que els funcionaris locals i els ciutadans comuns tenen por de prendre qualsevol iniciativa. Després d'una experiència de tancament o temor seran escèptics davant del màrqueting global. El que voldran és més informació, a ser possible de més nivell que la de l'FMI, que estima un impacte en creixement mundial de 0,1 punts.
El mercader discret objectaria que el fre de l'activitat fabril obligarà a reconèixer que, segons el gabinet Dunn & Bradstreet, més de 50.000 grups estrangers tenen un proveïdor directe a la Xina a les regions més afectades pel virus. Els sectors del tèxtil, siderúrgia, metal·lúrgica, informàtica, electrònica i fins i tot la química-farmàcia depenen dels fabricants xinesos. Doncs bé, replica un amic londinenc, "d'ara endavant n'haurem de cuidar més de les nostres empreses perquè siguin els qui assegurin que el nostre país cobreixi les nostres necessitats, sense convertir el comerç internacional en la flauta màgica.
Amb cara un tant esdevinguda, l'accionista erudit va esmentar que els mercats financers han mostrat símptomes febrils sense cedir al pànic a posta que els bancs centrals no poden contrarestar la crisi del coronavirus. I citant l'expert El Erian, va descoratjar a pensar a comprar després de la caiguda de les cotitzacions, seguint la inclinació dominant en les últimes temporades, amb baixos o negatius tipus d'interès.
Mentre servien els cafès, un subjecte assegut en una taula propera al curiós grup es va permetre ficar cullerada en l'assumpte, i per tranquil·litzar-los, posant-se les ulleres, els va llegir: "Espanya és al lloc 15 entre primers països del món més ben preparats per fer front al coronavirus". I va citar, per a sorpresa dels comensals, un informe de 2019 sobre l'índex GHS, creat, va dir, per diverses organitzacions científiques amb la col·laboració de The Economist. L'informe de l'any passat va ser realitzat sobre 195 països. Amb senyals de moderada satisfacció van decidir demanar una ampolla de cava per celebrar-ho.