Mai set ratlles en una investidura d'un president del Govern espanyol s'han fet tan famoses com les del comunicat que han emès aquest diumenge l'Associació d'Advocats de l'Estat i que diu així: "Davant de les recents informacions publicades, el consell directiu de l'Associació d'Advocats de l'Estat rebutja qualsevol intent d'ingerència o pressió i especialment d'amenaça que tingui per finalitat desvirtuar o condicionar l'exercici de les funcions de l'Advocacia de l'Estat. Els advocats de l'Estat hem d'actuar en els nostres escrits processals i informes amb estricta subjecció a criteris tecnicojurídics. Som professionals del dret i servidors públics per oposició que garantim des de 1881 la submissió a la llei i al dret. Això és el que ens uneix".

Ingerències, pressions i amenaces, assenyala aquest cos d'elit de l'administració espanyola. Un observador curiós no pot deixar d'estranyar-se i sorprendre's en un Estat en què, com hem vist les ingerències, pressions i amenaces estan a l'ordre del dia. Serà que, potser, a aquest cos de lletrats d'elit que va copar fins fa quatre dies el poder de mans de dues advocades de l'Estat tan il·lustres com Soraya Sáenz de Santamaría —al capdavant d'aquella promoció de 1996 coneguda com la gloriosa— o María Dolores de Cospedal, el que en realitat li molesta és que siguin utilitzats per a un acord entre el PSOE i ERC.

Quan els dictàmens de l'Advocacia de l'Estat eren per tancar, jutjar i culpar els líders independentistes res o gairebé res sabíem col·legiadament, més enllà d'alguna retirada sonora per fer política. Eren els temps en què PP, PSOE i Ciutadans anaven de bracet. Ara, les majories polítiques són unes altres i l'Estat, les seves estructures més profundes, grinyolen de valent com estem veient aquests dies. Complir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba sent una muntanya massa alta d'escalar per als qui fan i desfan sense que ningú els corregeixi des d'una instància superior

Veurem què acaba dient l'informe de l'Advocacia i si és cert, com s'ha filtrat, que n'hi ha prou per a Esquerra que, en última instància, té la paella pel mànec ja que sense ells no hi ha investidura. Per més presses que tingui Pedro Sánchez i per més expert que sigui en crear miralls falsos per forçar el seu negociador.