Setmana Santa, època d’un recolliment espiritual intens. I el recolliment intens convida a la reflexió. I és llavors, amb aquest destil·lat del pensament pur, quan el més humil de la condició humana brolla sense aturador neurona avall fins a les connexions amb la parla. I en aquell moment... PATAPAM!!! esclata la sinceritat més absoluta.

Un parell d’exemples han entrat les últimes hores amb força a les nostres vides.

El primer és l’obra (i mai millor dit) del ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. Li pregunten pels atemptats de Brussel·les i la política dels països de la UE en matèria de lluita antiterrorista. I va, i per respondre, s’ho despatxa amb un clàssic: “Les intel·ligències dels diferents països han d’interactuar de manera més adequada” i el bla, bla, bla habitual. Però, ah màgia setmanasantenca, hi afegeix un: “Espero que podamos aplicar el dicho de que ‘No hay mal que por bien no venga’ y que el mal de una tragedia como estos atentados nos traiga el bien de un impulso determinante”. Sí, sí, ho ha llegit bé.

O sigui, ell creu que hauria de millorar la feina conjunta de la UE en la lluita contra el terrorisme i que si l’atemptat serveix per aconseguir-ho, doncs mira, benvingut sigui... Sí senyor!!! I tant que sí!!! Com que el que realment volem són polítiques antiterroristes, si els atemptats ajuden que n’hi hagi... doncs endavant!!! I si pensem que gràcies als atemptats treballarem més conjuntament, doncs no fem política antiterrorista. Per què? Que hi hagi el màxim d’atemptats i llavors la unitat serà total. Com més morts, més units. Com més atemptats, més polítiques antiterroristes, i mai al revés. No fos cas que sense atemptats ens quedéssim sense polítiques antiterroristes, que és el més important, oi?

El segon exemple ha passat a Torroella. Allà, la propietària de la llibreria El Cucut organitza des de fa cinc anys un “berenar literari” en què una seixantena d’escriptors i editors xerren amb els seus lectors i els signen llibres. Doncs bé, en presència del conseller de Cultura, dels autors, els editors i del distingit públic, pren la paraula l’alcalde i va i els diu: “No llegeixo. No m’agraden els llibres, ni m’interessen. Jo sóc lector d’un altre sector”. Sí, senyor!!! Amb un parell!!! Si a tu, que els llibres et provoquen arcadetes, et conviden a un acte literari... per què dissimular, oi? Vas i ho dius: els llibres em provoquen arcadetes.

... això sí, m’intriga i m’inquieta el concepte aquest del “jo sóc lector d’un altre sector”. Si no llegeix, i ni l’agraden ni l’interessen els llibres, de quin sector és lector?

Noi, és que una cosa és ser sincer i l’altre que els insincers t’entenguin...