Aquest no és un article de disculpa de ningú ni de condemna de ningú. Va de comportament polític i moral.

Fa dos dies que els representants oficials del PP afirmen que a Rita Barberá la van assassinar Twitter i els periodistes. Fa dos dies que escoltem afirmacions com que “l'acarnissament mediàtic la va dur a la mort”. Però aturem-nos en Rafael Hernando, portaveu parlamentari del PP al Congrés.

Aquest ciutadà ha dit coses com que “els mitjans de comunicació van fer de Barberá un pim pam pum al qual copejar permanentment” o que “va ser linxada des del punt de vista mediàtic i polític. Espero que la seva mort serveixi perquè tots reflexionem”. Doncs va, fem-ho. Reflexionem.

No és un desig, ni una desconsideració, sinó una hipòtesi de passat. Imaginem que Jordi Pujol, un senyor de 86 anys sense el sobrepès ni el consum habitual de tabac i d'alcohol de Barberá, hagués patit un infart fa dos anys (quan en tenia 84) i en ple "cas Andorra". Què hagués dit Hernando? Hauria parlat d'acarnissament mediàtic? Pujol tenia la premsa permanentment acampada a la porta de casa seva a BCN i a la de Queralbs. ¿Hauria considerat acarnissament mediàtic les connexions diàries de diversos programes per informar de no-res i només per mostrar imatges d'un Pujol assetjat per desenes de micròfons? ¿Parlaria d'acarnissament mediàtic quan, misteriosament, algú avisava els mitjans perquè estiguessin a la porta de la casa d'algun fill de Pujol instants abans de l'arribada de la Policia o la Guàrdia Civil per registrar-la? O quan passava el mateix amb escorcolls a la seu del partit?

Ho comento perquè ara Hernando ha dit, referint-se a Barberá, que “és molt difícil ser capaç de resistir mentalment i fredament l'assetjament mediàtic de les televisions que es col·loquen sota de casa teva o t'insulten i et desacrediten de forma permanent des del punt de vista personal, polític i institucional”. Això val per a tothom o només per a ella?

Insisteixo, no estic dient que no existís corrupció ni estic defensant ningú. Reclamo coherència. Personal i política. I decència intel·lectual. Tu no pots anar acusant la premsa d'haver assetjat una persona fins a la mort, quan el teu govern i, per tant, el teu partit, ha col·laborat en l'assetjament d'altres persones que, per cert, tampoc no han estat encara jutjades.

Com és possible que Hernando tingui el cinisme de dir que “alguns partits usen els tribunals per perseguir l'adversari a qui no han pogut guanyar a les urnes, servint-se de tot el procés judicial com si fos un linxament?". Però, com s'atreveix? Vol que li digui quin partit usa els tribunals per perseguir adversaris? De veritat?

Quina autoritat moral té el senyor Hernando per obrir ni tan sols la boqueta quan resulta que el ministre de l'Interior del seu govern es reunia amb jutges per preparar proves falses contra polítics pel sol fet de defensar unes idees diferents de les seves. Ei, Hernando, que la policia que controla el seu partit ha falsificat proves per inculpar persones. Parlem de linxament? Sí? Parlem del que hagués passat si l'angina de pit que va patir en Xavier Trias hagués estat més greu del que va ser? Vostè recorda el que li van fer a Xavier Trias, oi? Falsificar proves contra algú i amplificar-les usant periodistes amics és molt lleig, però que ho faci una policia política des d'un ministeri, és una miqueta greu, no creu, senyor Hernando?

I, sobre el cas Pujol, ¿parlem de les pressions a banquers andorrans per donar informació privada sobre persones de la llavors Convergència i d'Esquerra? Parlem de les amenaces als germans Cierco? Parlem del famós dinar en un famós casament? Parlem d'on van sortir els diners amb el que van pagar entre mig milió i un milió d'euros a un senyor que els va prometre certes informacions sobre Jordi Pujol, Artur Mas i Xavier Trias i que van resultar ser falses?

Hernando, de veritat, calla. Sí, ja sabem que quan pleguis d'on ets, t'agrairan els serveis col·locant-te en algun lloc tranquil i ben pagat. I ja sabem que a tu et llepa un peu el que pensem de tu. Però Hernando, creus que la teva actitud és un bon exemple per als teus fills? Quan tinguis un moment, els fas un resum del que has dit aquests dies, del que han fet els teus i llavors els demanes l'opinió. A veure què en pensen de son pare. Potser tens una sorpresa i tot.