"Puigdemont viu a Matrix i es creu que pot ser president per WhatsApp”. Aquestes van ser les paraules textuals d'Inés Arrimadas un 30 de desembre de 2017. No sabrem mai si eren mofa o ignorància, o ambdues. El que sí que sabem és que allò que no podia ser de cap manera per alguns, o que era ciència-ficció per uns altres, avui és una realitat imposada com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19. De fet, un mes després d'aquelles declaracions, i a petició del govern Rajoy, el Tribunal Constitucional impedia la investidura telemàtica de Carles Puigdemont i posteriorment la d’en Jordi Sànchez. Una investidura en format telemàtic que ni el reglament del Parlament ni la llei de la Presidència de la Generalitat ho prohibien explícitament, i que en tot cas, si el seu redactat generava algun dubte, la interpretació de la llei sempre hauria de ser favorable i no contrària als drets polítics d'un ciutadà que s'havia pogut presentar a unes eleccions i que n'havia sortit escollit diputat. Per cert, com ha deixat clar el TJUE en una sentència recent en l’àmbit del Parlament Europeu.    

Però la capacitat espanyola de retòrcer la llei no es va acabar aquí. Després de prendre possessió com a president de Catalunya, Quim Torra va nomenar oficialment (via decret de la Presidència) el seu primer Govern, que restituïa quatre consellers en les seves corresponents carteres: Jordi Turull com a conseller de la Presidència, Toni Comín com a conseller de Salut, Josep Rull com a conseller de Territori i Sostenibilitat, i Lluís Puig com a conseller de Cultura. Doncs bé, cap d’ells va poder prendre possessió del seu càrrec, ni presencialment ni telemàtica, perquè el govern espanyol es negava a publicar el nomenament dels consellers en el Diari Oficial, tot i ser un acte degut. Un diputat socialista molt aficionat al ball ho justificava dient que era lògic no permetre la restitució d'uns consellers "que no podrien anar a les reunions del Consell Executiu que es fan al Palau de la Generalitat o comparèixer al Parlament". El mateix diputat que ara veu la mar de bé que el govern de Pedro Sánchez faci Consells de Ministres per videoconferència.

El projecte de #RepúblicaDigital que estem tirant endavant és un accelerador de progrés i de drets i llibertats en un segle que serà digital i ciutadà

Faig aquest exercici de memòria recent per contraposar-ho amb l’actualitat: des de fa quatre setmanes el Govern de Catalunya ja ha celebrat set Consells Executius telemàtics i, fins i tot, un conseller ha pres possessió del seu càrrec telemàticament. I aquest cop ni el Gobierno, ni cap jutge o fiscal ho ha impedit. Allò que ara fa dos anys estava prohibit i era constitutiu d’un delicte penal, ara sembla que ja no ho és. I quina llei ha canviat des de llavors, us preguntareu? Ja us ho dic jo: CAP. A Espanya, “el imperio de la ley” només s’aplica quan convé, però sempre als dissidents amb “el imperio”. Avui, amb una Espanya confinada a casa per frenar la Covid-19, les videoconferències i les eines de governança digital s’estan utilitzant per celebrar Consells de Ministres, així com sessions i votacions telemàtiques al Congrés dels Diputats, i tothom ho veu la mar de normal.  En definitiva, Espanya sempre arriba tard. Sobretot en drets i llibertats, i també en innovació tecnològica.

En aquest sentit, el Govern de Catalunya fa dos anys que treballa i es prepara per a aquesta governança digital. El projecte de #RepúblicaDigital que estem tirant endavant, i que el senyor Pedro Sánchez s’entesta a voler aturar, fins i tot via decret, és un accelerador de progrés i de drets i llibertats en un segle que serà digital i ciutadà. És un model de país que apodera el ciutadà, que el capacita digitalment, que li dona eines per protegir-se dels abusos digitals que empreses i estats com l’espanyol volen exercir sobre ells. I sobretot, és un país amb un govern que no només governa PELS ciutadans sinó que governa AMB els ciutadans. Un país que funciona en xarxa (com internet). En definitiva, Catalunya vol utilitzar la tecnologia per ser un país més ben gestionat, més sostenible, més emprenedor i més democràtic.            

Com va dir Ghandi : "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes".

 

Jordi Puigneró i Ferrer, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública