Una publicitat de la Generalitat m’ensenya un dibuix en què una parella es mira un llibre en comptes d’acoblar-se, d’empalar-se, de fonyar fins a l’alba. ¿Qui els fa llegir en comptes de viure? ¿Què cal llegir? ¿Per què tant de llibre mort a la fossa de la biblioteca? Són preguntes de J.V. Foix encara que preguntar sigui, en el nostre cas, ofendre i ofendre el senyor conseller. Dispenseu, Honorable, Excel·lència, Sa Il·lustríssima, perdoneu-me, Hono, col·lega, xato, però aquesta campanya l’has feta per fomentar-te tu i no per fomentar la lectura. En espera de destinacions més altes —Hono, et conec, el futur no acaba d’arribar mai, què m’has d’explicar— no fas política cultural sinó que et serveixes de la cultura per fer política, per així sortir als mitjans, ja que ara no tens cap carretera per inaugurar.

De la mateixa manera que l’experiència democràtica ens ensenya que l’administració, l’Estat, és un pèssim industrial i que, per tant, no volem més indústries públiques, generadores de pèrdues econòmiques i d’il·lusions malmeses, també haurem de convenir que l’Estat és un pèssim gestor cultural. Que ho deixi córrer. Allò que, com un Mides invertit, toca amb la mà esdevé podridura, quisca o sutzura. Amb l’experiència al darrere de tots els països del nostre entorn, ¿amb quina legitimitat l’administració pública insisteix a gestionar allò que ni pot ni sap fer? ¿Amb quin dret? ¿Quina vanitat mou els vostres actes, administradors? Cal retornar a la societat, al poble, el que només és del poble. La societat no necessita que una Generalitat farisea promogui el futbol, ni les patates braves, ni la televisió, ni les postes de sol. No cal que el nostre Govern promogui l’amor per amor ni els bons sentiments, ni els banys de mar ni els balls d’estiu a la fresca. De la mateixa manera que la guerra és un afer excessivament important per deixar-lo només en mans dels militars, la cultura i la lectura són massa importants per deixar-les només en mans dels polítics.

¿Amb quina legitimitat l’administració pública insisteix a gestionar allò que ni pot ni sap fer? ¿Amb quin dret? ¿Quina vanitat mou els vostres actes, administradors?

No és veritat que la política cultural de l’administració no serveixi per a res. És molt útil, però exactament per al contrari del que defensa. Serveix per a no llegir. Com a ciutadà reclamo que els diners dels meus impostos no siguin destinats a actuar contra el llibre i contra la lectura. Cada cert temps els gestors culturals, del partit que siguin, s’empesquen una campanya per a la lectura. És un fet. I cada cert temps fem un nou estudi i constatem que cada vegada tenim menys lectors. I en català, encara molts menys i menys lectors. És un altre fet. Mentre l’administració fa campanyes perquè la gent no es mati per la carretera, el poble sobirà, lliure i adult, vol continuar matant-se a la carretera. Encara que faci campanyes per triar les deixalles, hi ha qui fa cas perquè ja era prèviament ecologista i qui tant se li’n refot tot. Només si hi ha multes severes, el populatxo, la plebs, la púrria, triarà la brossa i respectarà els senyals de trànsit. Aquesta gent indisciplinada i gandula, aquests indesitjables que no fan cas de les campanyes de l’administració, que no llegeixen i que voten el que els dóna la gana, aquests mateixos són els que us han posat on sou, senyors polítics, són el poble.

Com diu Quim Monzó, l’única campanya efectiva per a la lectura fóra prohibir els llibres com es prohibeix la droga. No hi ha pas millor foment. No és una facècia, és una realitat, una constatació del funcionament de la ment humana. No es pot fer llegir al personal si no vol llegir. I si no vol, ¿què hi té a dir la Generalitat? Quina llàstima que visquem en una democràcia i que el poble, a la que pot, faci el que li doni la gana, però ens hem de resignar. Quina llàstima que existeixi el lliure albir. ¿I, senyors del Govern, a veure, per llegir exactament què? ¿Novetats, instant books, com defensa temeràriament i equivocada la campanya que ens acaben d’estrenar? ¿Per llegir edictes del Govern? ¿Escriptors subvencionats pel Govern que no coneixen ni a casa seva? Quan surt una nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol jo no veig que calgui cap campanya per a la lectura. La gent que n’està interessada es compra el llibre i el llegeix amb completa normalitat i desimboltura. A desenes de milers. Els bons, els autèntics, escriptors generen molts lectors com Messi genera molts futbolistes. Catalunya té un Centre d’Alt Rendiment Esportiu però no té cap Centre d’Alt Rendiment Cultural, això és el que hauríeu d’imitar i no campanyes publicitàries.

La cultura és anterior a l’escriptura i serà posterior. Sòcrates menystenia la lectura de la mateixa manera que ho fa Donald Trump i en tenen tot el dret. En el món audiovisual la cultura, l’autèntica cultura, la cultura amb majúscules, circula també per altres mitjans que no són la lletra escrita i que no s’han de menystenir. A baix la grafomania! ¿Tanta és la vostra follia, que encomaneu el taüt en vida i us hi estireu voltats de violes i englantines? La cita encara que vagi sense cometes torna a ser de Foix. Ah, ¿que no heu llegit Foix? Com els del Pla de Lectura 2017-2020, oi?