Mentre la discussió entre el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya se centri en termes de sobirania, l’entesa és i serà gairebé impossible durant molt de temps. Precisament per això, ha estat interessant comprovar la paradoxa que tot i que ningú preveu grans expectatives al diàleg encetat dijous, la trobada a Palau de Pedro Sánchez i Quim Torra ha traslladat un aire de bon rollo a la política que no es percebia des de fa potser una dècada.

L’uniforme de gala dels Mossos ha contribuït força a crear un clima gairebé festiu. No és el primer cop ni molt menys que un president espanyol visita el Palau de la Generalitat. N’hi ha hagut algunes, tampoc no gaires, de visites, però sempre havien estat justificades per raons protocol·làries, preses de possessió, per motius funeraris o perquè els dos presidents eren socialistes i quedaven a prendre cafè. Semblarà mentida, però la trobada de Sánchez i Torra a Palau ha estat la reunió de contingut polític més solemne protagonitzada per dos presidents com a mínim des dels temps d’Azaña i Macià, i en aquest cas s’ha produït quan les posicions polítiques respectives estan allunyades com mai ho havien estat. No és una banalitat.

La independència, l'autodeterminació i fins i tot l'amnistia queden tan lluny que no s'albiren en un horitzó indefinit, però la sensació d'alleujament és indiscutible i, es miri com es miri, marca una inflexió d'indubtable importància

Com era d’esperar, a Pedro Sánchez, els seus adversaris de la dreta l’estan posant de volta i mitja, però el cert és que, sense cedir en gaire res, fent de la necessitat virtut, el mateix líder socialista que va tancar files quan el Rei va cridar el “¡a por ellos!”, ha traslladat a l’opinió pública catalana que s’ha acabat aquest període en què els catalans només podien esperar del govern espanyol cops de porra, repressió i empresonaments. No és per agrair que no t’estomaquin, és clar. La independència, l’autodeterminació i fins i tot l’amnistia queden molt i molt lluny, tant lluny que no s’albiren en un horitzó indefinit, però la inflexió és indiscutible i, es miri com es miri, la sensació d’alleujament fins i tot es traspuava a les cròniques més immediates. Només faltava la notícia que els Jordis podran viure en semillibertat ―uf!, va dir ell― per afegir més bon rollo. Per descomptat que des del punt de vista de la independència no s’ha mogut absolutament res, però això és un problema dels independentistes, que hauran de calcular una estratègia diferent i més difícil que quan la repressió pura i dura els donava immediatament la raó. Mireu si han canviat les coses.

Comenten des de Madrid que Pedro Sánchez ha abandonat el dogma segons el qual tots els mals del PSOE venien del pacte de Maragall amb Esquerra Republicana i que s’ha adonat que el PSOE només governa a Espanya quan el PSC és fort a Catalunya i que el PSC només és fort a Catalunya quan el PSOE es deixa guiar pel PSC i no al revés (Jocs Olímpics, Zapatero i l’apoyaré...). Sembla que per aquí ve el canvi de xip. Les 44 propostes del document que el president Torra no s’ha volgut ni mirar serveixen per xutar la pilota endavant, però també, per exemple, per intentar seduir les víctimes quotidianes del servei de Rodalies en el sentit que els pressupostos de Sánchez potser els canvien la vida. Si jo hagués d’agafar cada dia la línia de Vic-Puigcerdà per anar a treballar, estaria disposat a qualsevol cosa.

En la qüestió de fons, els socialistes més oberts són conscients que caldrà tornar a votar per restituir la voluntat democràticament expressada que va ser tombada amb males arts pel Tribunal Constitucional i que caldrà trobar una sortida per als presos. Fins aquí i no més enllà estan disposats a arribar al llarg del temps confiant en un canvi en la correlació de forces polítiques que ho faciliti. Diu el president Torra que no sap quina és la proposta espanyola, però també caldria aclarir com es portarà a terme la proposta catalana. Tothom sap en què consisteix l’amnistia i l’autodeterminació, però és un misteri com ho pensen aconseguir. I, mentrestant, els altres van fent la seva.