La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová, ha exigit aquesta setmana a l’estat espanyol que s’afanyi a renovar el Consell General del Poder Judicial i ha afegit que el CGPJ hauria d'estar compost “per una part de jutges que són elegits pels jutges, i aquests haurien de ser la majoria”. No és la primera vegada que Brussel·les ho reclama. L’antecessor de Jourová, Didier Reynders, va dir el mateix l’any passat, posant èmfasi que "els jutges han de ser elegits pels jutges". Com és sabut, lliurar el control del tercer poder de l’estat al gremi judicial és la posició que defensa aferrissadament el Partit Popular i fa servir aquest argument tan ben vist a Europa per bloquejar la renovació i mantenir la correlació de jutges conservadors que tan bon servei fan al PP davant dels seus múltiples casos de corrupció.

Sembla que els dirigents europeus no recorden o no volen recordar que el sistema judicial espanyol és una herència gairebé intacta de la dictadura, perquè la comissària Jourová ha dit el que ha dit la mateixa setmana que s’han publicat a ElMon.cat, a El País i a altres mitjans converses del comissari Villarejo que, a banda de confirmar l’escàndol de l’anomenada Operación Cataluña i les barbaritats comeses per la també anomenada policía patriótica, serveixen per descriure el funcionament de la justícia espanyola. Preparaven l’operació contra la família Pujol i diu Villarejo al ministre de l’Interior: “He cenado con el juez Fernando Andreu en su casa. Y luego he hablado con Santiago Pedraz, con el decano [de los jueces]. Ellos a su vez han tocado a otros y están predispuestos a que se presente la denuncia adecuada...”. Es refereix, cal subratllar-ho, a una denúncia falsa. En una altra conversa, el comissari afegeix: “Ayer hablé con Santiago Pedraz, el decano, que me dijo: 'No te preocupes que en todo caso, si no cae [la denuncia] a uno de los cuatro [jueces] que ya están tocados, abiertamente, lo que le voy a pedir a quien le caiga en el reparto es que antes de nada , por favor, hable con vosotros'”.

La sensació que la justícia espanyola està podrida i al mateix temps bunqueritzada porta a la conclusió que la renovació del CGPJ no serà suficient. Que el problema és molt més profund, estructural, i requeriria alguna mesura rupturista que de moment no s’albira

Aquestes converses demostren l’existència d’un autèntic complot del govern espanyol, organitzat des del Ministeri de l’Interior, però que es veia capaç d’incorporar a la causa jutges i fiscals ben disposats a col·laborar. Es va acusar injustament persones, es van manipular proves i es va intervenir per alterar el resultat d’unes eleccions. Quan el ministre exigeix garanties que les reunions amb Villarejo quedaran en secret, és perquè sap perfectament que està cometent una il·legalitat i Villarejo grava la conversa per estar cobert en cas que l’operació s’acabi complicant.

El que s’ha publicat és escandalós, però més escandalós és encara que no sembla que hagi de tenir conseqüències. Jorge Fernández Díaz té comptes pendents amb la justícia, però no consta cap implicació de jutges ni fiscals en els seus procediments. Encara és l’hora que el Consell General del Poder Judicial, que és l’òrgan de govern dels jutges, prengui cap iniciativa, ni que sigui informativa. Per descomptat, cap organisme competent, ni la Fiscalia, ni cap jutge ha actuat d’ofici. I els polítics de l’oposició ataquen Feijóo per Fernández Díaz, però amb els jutges no s’atreveix ningú.

El president Montilla, que és un home caut i que mesura molt les seves paraules, va admetre l’altre dia al programa d’en Cuní que hi ha una majoria conservadora a la judicatura que malda per fer caure el govern de Pedro Sánchez. Era la seva interpretació, arran del canvi de criteri del Tribunal Suprem per revisar els indults als presos polítics catalans. No cal dir que tornar a empresonar els condemnats del procés suposaria un drama col·lectiu a Catalunya, però també un terrabastall polític per a Sánchez. El que ha passat és que l’òrgan de govern dels jutges ha modificat la composició de la secció cinquena de la sala tercera del Tribunal Suprem perquè tingui majoria conservadora i un sol jutge ha forçat el canvi de criteri. Montilla no va arribar a dir tant, però és evident que actuant premeditadament contra l’Executiu, els jutges estan alterant la voluntat democràticament expressada dels ciutadans i això, es miri com es miri, és una mena de colpisme kelsenià. De fet, tota la regressió en drets i llibertats que ha tingut lloc durant el que portem de segle ha estat preconitzada pels governs del PP, però l’han executat els jutges imposant una interpretació perversa de les lleis i de la Constitució. Quan la Transició, els militars pretenien exercir el seu poder autònomament sense sotmetre’s a la supremacia del poder civil. No ho van aconseguir perquè era impossible d’homologar a l’Europa d’aquell temps des del punt de vista democràtic, però els jutges sí que s’han apropiat de poders que no els corresponen per marcar el rumb del país d’acord amb la seva ideologia. Ho van fer amb l’Estatut, han abusat de molta gent durant el procés, han exculpat de fets escandalosos representants del PP, han condemnat els joves d’Altsasu i han pres decisions pròpies de metges o de pedagogs per demostrar que ells són els que manen.

Ja veurem si el PP de Núñez Feijóo es presta a la renovació del CGPJ, convençut com està després de la victòria andalusa que en el termini d’un any tornarà a tenir majoria al Congrés i llavors ja podrà col·locar un cop més en llocs clau els jutges que han fet mèrits. En tot cas, arribats a aquest punt, la sensació que la justícia espanyola està podrida i al mateix temps bunqueritzada porta a la conclusió que la renovació del CGPJ no serà suficient. Que el problema és molt més profund, estructural, i requeriria alguna mesura rupturista que de moment no s’albira. Tampoc és bo que els partits ho decideixin tot, caldria un canvi de sistema; però almenys als partits els ha votat gent, que als jutges, no. Sorprèn, doncs, que amb tantes evidències, la Comissió Europea distingeixi la manca d’independència dels jutges hongaresos o polonesos dels atropellaments i els escàndols que protagonitzen els jutges espanyols. Com si fossin menys greus. O els manca informació, o és que en tenen massa.