Oriol Junqueras li ha vingut a dir aquesta setmana a la Gemma Nierga que vol eleccions catalanes com abans millor. Els consellers Budó i Buch, de Junts per Catalunya, li han contestat immediatament que ara no toca, que la prioritat és “centrar-se i concentrar-se” a combatre el coronavirus. Cadascú té els seus arguments i els seus interessos partidistes, però fa la impressió que encara no s’han adonat que la crisi ho canvia tot i que si continuen fent-se la guitza mútuament, l’Estat, en situació desesperada, però sobretot la història, els esborrarà del mapa.

Pedro Sánchez ja ha canviat de majoria parlamentària, per tant, el concurs d’ERC no serà necessari, per no dir directament rebutjat. Si la gestió de la pandèmia adoptada pel govern espanyol ha estat des de l’inici autoritària i recentralitzadora, com no serà la fase de reconstrucció amb el cataclisme econòmic que s’acosta. Diversos mitjans de Madrid ja han informat de com es prepara la policia... i l’exèrcit. Hi haurà protestes i hi haurà repressió, i a Catalunya el sobiranisme només resistirà l’ofensiva si és capaç de sumar totes les seves forces.

Ara Esquerra Republicana vol eleccions al més aviat possible abans que el vicepresident Aragonès es vegi obligat a retallar per tot arreu. A més, si la legislatura s’allarga, caldria negociar uns nous pressupostos per al 2021 que inexorablement seran els més impopulars de la història. I els grups de l’oposició, des de Ciutadans a la CUP, ja reclamen una comissió d’investigació que només té com a objectiu desgastar el Govern a força de reprovar específicament la gestió de la consellera de Salut i del conseller de Treball, Afers Socials i Família, tots dos d’ERC.

Si es convoquen eleccions, Catalunya es trobarà sense govern propi efectiu durant la crisi més greu del segle. L’Estat prepara una ofensiva per garantir l’ordre públic quan esclatin les protestes. El sobiranisme només resistirà si és capaç de sumar totes les seves forces. Puigdemont i Junqueras no s’hi juguen el poder, sinó la biografia

Junts per Catalunya considera que ara la gent no està per eleccions ni debats electorals, perquè la preocupació principal és la salut i les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Tot molt cert, però també una circumstància difícil per a una candidatura de JxCat que encara no ha encaixat el guirigall de grups que componen la coalició i que només pot encapçalar Carles Puigdemont... des de l’exili.

Així que ERC vol les eleccions com abans millor i JxCat intenta endarrerir-les tot el que pugui, si pot ser fins a l’any que ve, assumint inclús el risc que irrompi el Tribunal Suprem inhabilitant el president Torra. Els designis de l’alt tribunal són inescrutables per arbitraris. Encara ha d’admetre a tràmit el recurs del president Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Semblaria inaudit que no reconeguin al president català el dret a la segona instància, tot i que la Fiscalia sosté que com Torra s’ha autoinculpat —de posar pancartes a favor de la llibertat dels presos— el recurs no té sentit. En els cercles judicials es preveu que, per evitar més plets als tribunals europeus, el Suprem admeti a tràmit el recurs, la qual cosa allarga el procés alguns mesos perquè s’ha de donar veu a les parts, als acusadors i als defensors, abans del veredicte definitiu.

No cal, però, perdre de vista que, sigui quan sigui i sigui com sigui que es convoquin les eleccions, s’obrirà a Catalunya un període d’interinitat política que en el millor dels casos no serà de menys de sis mesos, entre el procés electoral, la constitució del Parlament, l’elecció de nou president i la formació de Govern. Catalunya no tindria un Govern propi efectiu ni un interlocutor vàlid amb l’Estat en un moment clau, quan el país pateixi la pitjor crisi del darrer segle. Per l’Estat, una Catalunya sense govern en plena ofensiva per no perdre el control del país serà tant com la invitació a un passeig militar.

Tanmateix, Oriol Junqueras ha trobat feina a l’arxiu del monestir de Poblet on treballarà quatre dies a la setmana durant dotze hores cada dia. Consta que a Poblet estan molt modernitzats i digitalitzats, així que segur que disposen d’un wifi potent. Tenen temps, doncs, Puigdemont i Junqueras per fer una trobada per Skype, una o totes les que calguin. Per veure’s les cares, per dir-se i retreure’s tots els retrets que tenen pendents, per fer tota la catarsi necessària, i per començar a pensar conjuntament el que convé al país. No s’hi juguen el poder, s’hi juguen la biografia.