Un Russell Crowe enorme en tots els sentits del terme encarna Roger Ailes, l’artífex de Fox News, a la sèrie The loudest voice (La voz más alta, en la versió en castellà). La biografia d'Ailes, escrita per Gabriel Sherman, acaba amb la caiguda del totpoderós director executiu de la cadena de notícies, en destapar-se els reiterats abusos sexuals que infligia a les seves subordinades, especialment a les presentadores Gretchen Carlson, interpretada per Naomi Watts, i Megyn Kelly, que no apareix a la sèrie. Aquests i altres escàndols, sobretot el del productor de Hollywood Harvey Weinstein, van tenir com a reacció el sorgiment del moviment #MeToo impulsat per l’activista Tarana Burke i popularitzat després per l’actriu Alyssa Milano. De sobte, centenars de milers de dones de tot el món van denunciar al Twitter haver estat víctimes d’abusos posant de manifest una realitat fins llavors amagada. Amb tot, el més interessant de la biografia de Roger Ailes és la seva contribució fonamental a la deriva del periodisme convertit en trinxera política al servei del poder.

L’obra escrita per Sherman prèvia a la sèrie televisiva porta com a subtítol Com el brillant i fatxenda Roger Ailes va construir Fox News i va dividir un país. Efectivament, seria impossible entendre l’ascens i l’elecció de Donald Trump com a president sense el treball previ de Fox News. Per Ailes, l’objectiu del periodisme no era la informació dels fets i encara menys la veritat, sinó l’agitació necessària per aconseguir el poder. “La gent no vol ser informada, vol sentir-se informada”, diu Ailes quan els seus periodistes li plantegen reflexions ètiques. L’audiència de la cadena de notícies es va disparar fins a superar la CNN, a base de fake news, sensacionalisme i manipulació. Va ser Fox News i el seu presentador estrella Bill O’Reilly ―també acusat d’abusos sexuals― els que més van insistir a deslegitimar Barack Obama presentant-lo com un impostor musulmà que no havia nascut als Estats Units ―per tant, no podia ser president― i que portava a terme una política de suport al terrorisme gihadista. Si fa no fa, el mateix que fan aquí PP i Ciutadans acusant el PSOE de connivència amb ETA i els independentistes catalans.

Un enorme Russell Crowe encarna Roger Ailes, l’artífex de Fox News i de la deriva del periodisme, que s’ha estès com una epidèmia amenaçant la democràcia també aquí

Quan Rupert Murdoch, el propietari de Fox News, decideix rebaixar els atacs a Obama, Ailes amenaça a renunciar si no obté tot el poder per decidir la línia editorial. Murdoch claudica i el director executiu posa llavors tota la carn a la graella perquè Donald Trump guanyi les eleccions. Coordina la tasca de la cadena amb la campanya del candidat republicà sense cap mena d’escrúpol. Sota la consigna d’Ailes, “dividim i triomfarem”, la cadena esdevé no l'única però sí la principal plataforma de propagació i argumentació dels discursos xenòfobs, racistes i masclistes de Trump i de totes les fake news construïdes per l’estrateg Steve Bannon. Trump ha dirigit aquesta setmana atacs racistes contra un grup de quatre dones congressistes negres, llatines o musulmanes que tot i provocar la reprovació del president per part de la Cambra de Representats, està tenint els efectes d’un reeixit espot electoral, com ha constatat el senador progressista Bernie Sanders.

Ailes ja no hi és, va morir el 2017, però la seva herència continua dominant l’escenari polític dins i fora dels Estats Units. L’epidèmia la podem comprovar ara i aquí amb l’apagada informativa dels principals mitjans convencionals sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils i les relacions dels serveis secrets espanyols amb els terroristes. És precisament aquest silenci el que posa de manifest com mai fins ara la connivència dels mitjans amb el poder polític. No cal donar crèdit a les revelacions de Público, però sí almenys demanar explicacions per calibrar la magnitud d’un escàndol que planteja sospites gravíssimes. La premsa dels Estats Units no es va desentendre del Watergate pel fet que la primícia la donés The Washington Post.

El mateix ha passat o està passant amb el procés sobiranista, amb periodistes i mitjans disposats a propagar informes falsos de la policia política, com ha denunciat l’exdirector d’El Mundo, David Jiménez, o versions sistemàticament distorsionades dels fets. Mentre els mitjans i els periodistes més propers al sobiranisme s’autoflagel·len constantment amb l’autocrítica i la denúncia dels errors, les irregularitats i les contradiccions dels governants i els líders del moviment independentista, ni una sola denúncia ni cap autocrítica ha sorgit en els mitjans de l’establishment sobre un procediment que tribunals internacionals i organitzacions de defensa dels drets humans han observat carregat d’abusos i irregularitats. La deriva progressiva del periodisme convertit en arma i trinxera al servei del poder va portar el Washington Post a donar un senyal d’alarma incorporant a la seva capçalera la següent frase: "Democracy dies in darkness".  La democràcia mor en la foscor.

Montserrat Nebrera
Opinió El dit i la lluna Montserrat Nebrera
Jordi Galves
República belga (210) No ha estat un crim d’Estat, diuen Jordi Galves