Si quan un governant poderós ordena esquarterar viu un periodista el món es mostra indiferent, voldrà dir que el planeta haurà caigut en un procés d’involució moral de conseqüències gravíssimes, però algun dia algú escriurà qui ha estat capaç de fer front a la infàmia i qui no ha tingut escrúpols a defensar interessos inconfessables. No cal dir que la cancellera alemanya, Angela Merkel, figurarà entre els primers i el president dels Estats Units, Donald Trump, entre els segons.

M’han avisat que Catalunya s’afanyarà a pronunciar-se ―com ha fet Alemanya i també el Parlament Europeu― contra la venda d’armes a l'Aràbia Saudita, i el Govern i el Parlament espanyols ho faran en contra. Catalunya es pronunciarà contra l’exportació de material de guerra al règim de Riad i en defensa de la pau i el respecte als drets humans perquè una àmplia majoria del seu Parlament aprovarà la proposta de resolució que va presentar ahir Junts per Catalunya. El Congrés dels Diputats rebutjarà, en canvi, la proposta també presentada ahir pel PDeCAT, que insta el govern espanyol a suspendre immediatament la venda d’armes als saudites i fins i tot el lliurament de les comandes signades. Una majoria integrada per PP, Ciutadans i el PSOE ―sí, també els socialistes― imposarà la prioritat del negoci de la guerra sobre el respecte no només a la vida, sinó a la dignitat humana.

Catalunya, com Alemanya, es pronunciarà contra la venda d’armes a l'Aràbia Saudita i Espanya, no

És una actitud molt significativa especialment en el temps que corren. Donald Trump ha renunciat al lideratge moral dels Estats Units i ha agafat el relleu Angela Merkel com a defensora dels valors democràtics universals. Trump ha defensat el règim saudita perquè li compra armes i tot apunta que el govern espanyol farà el mateix per la mateixa raó (i potser alguna més). Costa d’entendre que un govern progressista com se suposa que és el que presideix Pedro Sánchez faci costat a les posicions més retrògrades i caldrà que ens preguntem el perquè de tot plegat. Com és possible que un govern de dretes com l’alemany tingui més coratge davant dels poderosos que un govern socialista com l’espanyol?

Observi’s que per evitar que el Congrés obligui el govern de Sánchez a suspendre l’exportació de màquines de matar als saudites, els socialistes necessiten articular una majoria alternativa contrària a la que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa. Els mateixos suports que va tenir quan la moció de censura a Rajoy ―Podemos, ERC, PDeCAT, PNB, Bildu― Sánchez els tornaria a tenir per suspendre la venda d’armes a Riad, però, insòlitament, prefereix alinear-se amb qui el volen liquidar políticament per defensar una posició absolutament contrària a l’ideari de l’esquerra europea i que segurament rebutja majoritàriament la militància socialista de bona fe.

El bloc del 155 impulsat des de la Zarzuela imposa ara mantenir el negoci de la guerra amb el príncep saudita

Vistes les coses des d’aquest punt de vista, l'única conclusió possible és que Pedro Sánchez actua sotmès com un ostatge a un obscur nucli de poder, il·legítim des del punt de vista democràtic, que imposa els seus interessos sobre la voluntat política general. I arribats en aquest punt és impossible no recordar la gran amistat que uneix la casa de Saud amb la casa de Borbó. Serà possible que els interessos familiars del cap de l’Estat determinin l’alineació d’Espanya en contra de la defensa dels drets humans? Observi’s també que significativament torna a reproduir-se el bloc del 155 que va impulsar la Zarzuela i que tanca files ara al servei de Sa Majestat. No ens van dir que el Rei regna però no governa? Pedro Sánchez deu pensar que sotmetre’s és la manera de continuar viatjant en helicòpter, però hauria de recordar que els socialistes han perdut arreu d’Europa, també a Espanya, quan han claudicat davant els seus adversaris. L’establishment no paga traïdors.