El Parlament de Catalunya va reprovar el rei Felip VI i va expressar el desig d'abolir la monarquia, tal com correspon a la majoria republicana de la cambra, i al govern espanyol no se li ha acudit cap idea més brillant que pretendre impugnar la resolució com si es pogués transformar la realitat en "fets alternatius", com deia Kellyanne Conway, aquella assessora tan divertida de Donald Trump. Tot i l'advertència de juristes contra el risc de fer el ridícul, el Consell de Ministres ha passat la pilota al Consell d'Estat i obre la possibilitat que el Tribunal Constitucional torni a cobrir-se de glòria i es vegi obligat a dictaminar que el que ha passat no ha passat. Que no hi ha republicans a Catalunya, en el que seria una nova versió, més sofisticada d’El rei despullat.

La idea d'un rei nu és la que suscita la imatge del monarca protegit divendres per "tots els poders de l'Estat" en la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d'Astúries. Costa d’entendre que no s'adonin que aquesta “adhesión inquebrantable” dels funcionaris, en lloc de reforçar la institució, posa en evidència un cap d'Estat a la defensiva que arrossega la resta d'institucions i posa en crisi el règim. Per fer una rèplica del mateix nivell, el parlament català podria aprovar una nova resolució sarcàstica que digués estrictament i en castellà "que nos quiten lo reprobao".

Com està la monarquia espanyola que només la dreta extrema li fa la pilota i estudiants asturians excel·lents com Diego Fernández i Juan Martínez eviten retratar-se amb sa majestat pel seu origen franquista, per la corrupció i per la venda d'armes a dictadures; un assumpte que, per cert, ha guanyat interès de debat amb els últims esdeveniments d'àmbit internacional.

Que se sàpiga, del gremi de reis i reietons, els més amics dels Borbons, tant del pare com del fill, són precisament els Saud. Donald Trump es va escandalitzar quan li van explicar que el periodista Jamal Khashoggi va ser esquarterat viu per sicaris del príncep hereu Mohammad bin Salman Abdulaziz al Saud. Amb el cinisme que el caracteritza, l'actual president dels Estats Units va deixar clar que en la seva escala de valors per l'assassinat d'un periodista no estava disposat a perdre el contracte de 110.000 milions de dòlars en armes que li va fer el govern de Riad en la darrera visita. La reflexió també la podem fer aquí.

A l’abril, Felip VI va rebre a la Zarzuela al príncep esquarterador. Atès que es tractava d'un convidat molt especial, Felip li va oferir allotjament on havia viscut Franco, el palau del Pardo. Felip de Borbó està molt agraït al regne saudita, que ha estat generós amb Espanya. Ha facilitat el finançament de l'obra faraònica que ha reivindicat la Marca España com a referent de l'orgull nacional espanyol, l’AVE a la Meca, més de 7.000 milions amb les seves corresponents comissions. El negoci l’ha fet el ministre franquista Villar-Mir i les pèrdues, que sembla que n’hi haurà, les assumirem tots a compte de la Renfe.

Quan va venir a l'abril, el príncep esquarterador va comprar diversos vaixells de guerra espanyols per uns 2.000 milions d'euros i després les bombes anomenades "intel·ligents", la comanda que Pedro Sánchez no es va atrevir a suspendre com pretenia la titular de Defensa, Margarita Robles. Seria interessant que el progressista govern espanyol i el cap coronat de l'Estat tinguessin almenys el coratge de Donald Trump i expressessin quina és la seva escala de valors pel que fa a la venda d'armes i el respecte de la vida i la dignitat humana.

La resposta difícilment vindrà del ministre d'Afers Catalans, perdó, d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ocupat com està intentant fer veure al món que els catalans no tenen raó (de ser). De fet ha reconegut que no fa cap altra cosa. El conflicte català té bloquejada la política exterior espanyola. Borrell ara es baralla amb Bèlgica, ara es queixa a Grècia o replica a Alemanya. I a Suïssa, els compatriotes que li fan la feina intenten boicotejar l'acte del president Torra al crit de "Viva Franco", que acaba posant les coses al seu lloc.

Tantes ganes que tenen Pablo Casado i Albert Rivera de fer caure el govern Sánchez i sent com és que el president espanyol no es pot permetre una altra baixa al Consell de Ministres, és molt significatiu que li hagin perdonat la vida al ministre Borrell, quan ha transcendit l'escàndol per l'ús d'informació privilegiada en l'àmbit financer, que és un comportament molt mal vist i molt perseguit arreu. És clar que, més enllà dels seus histrionismes, Casado i Rivera respecten Borrell perquè són conscients que forma part del nucli dur de l'executiu beneït per la Corona per fer front al desafiament català. Ho va dir ell mateix Borrell a Estrasburg: "Cada dia soc més monàrquic". Si és que tot quadra.