Mentre a Madrid l’establishment es mobilitza per boicotejar la incorporació de Podemos al govern, un exèrcit de funcionaris de l’Estat, en estat de crisi i angoixa, mou cel i terra per impedir que el president Carles Puigdemont sigui reconegut com a membre de ple dret del Parlament Europeu, esdeveniment que es preveu que podria produir-se als voltants de Nadal i que també té tothom excitat a Catalunya.

L’informe de l’advocat general de la Unió Europea, referit a Oriol Junqueras, va fer saltar totes les alarmes. Sosté el lletrat que "l’adquisició del mandat parlamentari dels diputats europeus resulta únicament del vot dels electors i no pot estar supeditada a l'ulterior compliment de cap altra formalitat". El Tribunal de Justícia de la Unió Europea encara no s’hi ha pronunciat, però habitualment sol seguir els criteris del jurista oficial. Com se sap, el cas de Junqueras, que ha estat condemnat, afecta la sentència, que fins i tot podria ser anul·lada. Però, en canvi, Puigdemont no ha estat declarat culpable de res, i, d’acord amb el criteri jurídic de l’advocat de la UE, té tot el dret de prendre possessió del seu escó, la qual cosa li conferiria el privilegi de la immunitat que correspon als eurodiputats. És a dir: que, jurídicament parlant, Puigdemont estaria en condicions d’exercir el seu càrrec i de circular lliurement per Europa, inclosos els territoris de sobirania espanyola.

Davant d’aquesta possibilitat i amb la necessitat que té l’independentisme d’aferrar-se a bones notícies, fins i tot abans que arribin, i atesa l’escassetat, no són pocs els interlocutors polítics que comencen a fer-se il·lusions abans d’hora, fins al punt que el debat sobre què passaria i què caldria fer en el moment que el president Puigdemont es trobi en condicions de tornar al país centra aquests dies les converses als restaurants habituals de la classe política catalana.

Idees que circulen: cent mil catalans convocats pel Tsunami Democràtic escortarien Puigdemont des de Perpinyà a Girona quan el TJUE el confirmi com a eurodiputat

Hi ha una qüestió prèvia. Amb la condició d’eurodiputat, Puigdemont tindria immunitat, però tenint en compte la manca d’escrúpols demostrada per la justícia espanyola al llarg del procés, tothom té clar que el retorn del president estaria carregat de riscos i que l’Estat s’inventaria el que fos per detenir-lo i empresonar-lo. Per això també hi ha qui defensa la permanència del president a l’Europarlament exercint la defensa dels drets dels catalans i denunciant la vulneració de drets fonamentals a l’estat espanyol. Al que pocs estan disposats a renunciar és a un retorn simbòlic però multitudinari.

Posats a elucubrar, dels comentaris sentits aquests dies, en destacaria dos, a quin més divertit. Puigdemont és acceptat com a eurodiputat. Pren possessió de l’escó i tot seguit es desplaça a Perpinyà. Allà, el Tsunami Democràtic ja ha reunit un centenar de milers de catalans per rebre el president i ben disposats a escortar-lo fins a Girona, fins a Sant Julià de Ramis, fins a  Barcelona, o fins al mateix Palau de la Generalitat. Seria una entrada triomfal que, no cal dir-ho, provocaria un terratrèmol a l’Estat de conseqüències imprevisibles.

La següent possibilitat seria que, a continuació, Quim Torra convoqui eleccions al Parlament i Carles Puigdemont, sense renunciar a l’escó europeu, tornés a figurar al capdavant de la candidatura de Junts per Catalunya. Serien dos terratrèmols seguits... De tant en tant, convé deixar anar la imaginació ni que sigui per riure una mica; i, a més, tot està per fer i tot és possible.