El cessament del cònsol honorari finlandès a Barcelona, Albert Ginjaume Egido, a petició del govern espanyol, s’inscriu en un context general molt més ampli. Només a Barcelona és el quart cònsol cessat per la pressió de l’executiu espanyol de Mariano Rajoy i aquest és solament un petit exemple del que està passant internacionalment.

La meva experiència personal indica que l’afany de censura cala profund en les autoritats espanyoles. Després de publicar el llibre Draumen om Catalonia (“El somni de Catalunya”) en noruec l’any 2015, i sobretot arran dels esdeveniments a Catalunya a la tardor del 2017, l’ambaixada d’Espanya a Oslo, Noruega, no ha deixat de vigilar els meus articles i xerrades. Han provat d’influir en redactors i organitzadors amb comentaris de com ha de ser interpretada la situació a Catalunya, sempre segons l’òptica espanyolista.

Al començament vaig considerar aquestes intervencions de la diplomàcia espanyola com una cosa gairebé folklòrica en el jardí diplomàtic espanyol, però esdeveniments recents han demostrat la meva candidesa. El setmanari britànic d'informació econòmica The Economist és molt clar definint com a censura els intents de manipular l’opinió pública per part del govern espanyol. Es refereix concretament a l'obra de Santiago Sierra (el qual qualifiquen de "provocador professional") sobre presos polítics com Oriol Junqueras i els Jordis, obra retirada de la Fira d'Art Contemporani de Madrid (ARCO). L’article del The Economist es titula Why Spanish courts censor art, speech and rap lyrics (Per què els tribunals espanyols censuren l'art, el discurs i les lletres del rap) i explica que el cas de Santiago Sierra va coincidir amb dos actes més d'intolerància, en referència a la condemna del raper mallorquí Valtònyc i l'ordre judicial de retirar el llibre Fariña, de Nacho Carretero.

L’ambaixada d’Espanya a Oslo no ha deixat de vigilar els meus articles i xerrades

Des del meu punt de vista, la llei de protecció ciutadana del 2015, coneguda popularment com la llei mordassa, també forma part del conjunt de restriccions a la llibertat d’expressió, en tot el territori espanyol. La llei inclou multes a protestes, a mobilitzacions polítiques i socials espontànies convocades a través de les xarxes socials, i a altres accions no violentes com l’intent de frenar un desallotjament.

Pel que fa a la meva persona, la vigilància de l’ambaixada d’Espanya no és de fet gran cosa, i no fa res més que animar-me a seguir difonent la meva visió sobre el procés català. No obstant això, a títol indicatiu tradueixo del noruec un fragment d’una intervenció feta per l’ambaixada espanyola de Noruega sobre un article anterior meu al diari electrònic noruec Framtida: “En primer lloc no és útil parlar de ‘presos polítics’ a Espanya, un país plenament democràtic en el qual ningú no està perseguit per les seves idees polítiques, que es poden expressar lliurement en tots els àmbits/fòrums”. És a dir, a més a més de judicialitzar la política, les autoritats espanyoles actuals es neguen a acceptar el terme ‘presos polítics’ per qualificar persones empresonades per qüestions polítiques.

En la societat descrita per George Orwell en la seva novel·la 1984, tothom està sota la vigilància estricta de les autoritats, i a la gent constantment se'ls repeteix: “El Gran Germà us vigila". Aquesta és la sensació que tinc quan reflexiono sobre els fets esmentats en aquest article. Per això considero importants i positives les reaccions de la premsa internacional independent a l’actual onada de censura per part del govern espanyol i el suport dels 94 representants consulars a Barcelona al seu col·lega finlandès cessat.

Una pregunta que em segueix voltant pel cap és: hi ha hagut també pressió a la FA (Football Association) anglesa de part de les autoritats espanyoles per a obligar Pep Guardiola a deixar de portar el llaҫ groc?

Johannes Nymark és professor titular emèrit d'Espanyol a la Universitat Noruega de Ciències Econòmiques i Empresarials (NHH) de Bergen. És autor del llibre 'Draumen om Catalonia' ('El somni de Catalunya')