El whatsap del qual tothom parla i que ja vaig comentar en aquestes pàgines divendres passat ha generat, com era lògic, un reguitzell de reaccions. Segurament, però, no les degudes i legítimament esperades.

Davant el missatge amenaçador contra els funcionaris de presons implicats (o implicables) en el seguiment del tractament penitenciari dels presos polítics, cap font oficial ha obert la boca. Motius per obrir-la n’hi havia. Es tracta d’un missatge per whatsap de l’oficina de comunicació —gabinet de premsa— del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquesta mena de missatgeria és la freqüent que circuli entre l’esmentat gabinet i els periodistes que cobreixen la informació judicial del Tribunal Suprem (TS) a Madrid. Per tant, és una font oficial. Encara que, pel format d’aquest sistema de missatges, va sense signar i ni encapçalament ni signatura, el número de telèfon del qual prové és l’habitual d’un dels membres del referit gabinet. O sigui, es tracta d’una comunicació ordinària i habitual.

El que no és ni ordinari ni habitual és el contingut. Com a mínim per quatre motius. El primer per l’insòlit contingut mateix. El segon perquè no consta a hores d’ara cap mena ni de reunió presencial o virtual del TS (del TS en ple, de la sala penal en ple, de la sala d’enjudiciament, d’una secció de guàrdia...) ni cap document judicial que vehiculi aquesta decisió.

El tercer, i gens irrellevant, motiu rau que el TS no pot dir res sobre la situació penitenciària dels presos —de cap pres de qualsevol mena— fins que no li arribi, si li ha d’arribar, un recurs, sigui de l’interessat o de la fiscalia. El quart motiu tampoc resulta gens menor: fins ara ningú ha desmentit la informació, ni se n'ha fet responsable ni, conseqüentment, ningú ha dimitit o ha estat despatxat, la qual cosa dona aires de genuïnitat a l’emissió del comunicat.

Sota aquestes circumstàncies la presumpció més versemblant és una autoria, o si més no, una inspiració oficial. Autoria o inspiració d’una grolleria jurídica incasable no ja amb un estat de dret, sinó amb un estat que aspiri a ser tingut per tal. És per això que ahir i avui hem assistit a dos iniciatives jurídiques sòlides i, al mateix temps, d’ampli espectre polític.

Fins ara ningú ha desmentit la informació, ni se n'ha fet responsable ni, conseqüentment, ningú ha dimitit o ha estat despatxat, la qual cosa dona aires de genuïnitat a l’emissió del comunicat

D’una banda, Oriol Junqueras ha presentat una querella, davant els jutjats de Manresa, perquè s'investiguin els possibles i indiciaris delictes en què algú o alguns, encara per determinar, hauria pogut perpetrar; així, amenaces, coaccions, prevaricació, delictes contra els drets cívics i/o usurpacions judicials de funcions administratives. Ja veurem què fa el jutge que correspongui de Manresa. A parer meu, el jutge manresà pot acordar diverses coses, però el que no pot fer en cap cas, davant l’aparença delictiva, és arxivar la causa. Es descriu amb tot luxe de detalls qui, a qui, com i quan va emetre el whatsap, que algú, a hores d’ara, deu estar maleint.

Una altra iniciativa, summament interessant, de caràcter no judicial de moment, prové de l’associació de juristes Drets. Així, aquesta entitat s’ha adreçat al CGPJ, a l’empara del dret de petició i del dret a la transparència dels òrgans públics, perquè manifesti la completa “información sobre la composición, competencia y regulación orgánica del Tribunal Supremo a la hora de ordenar y autorizar el contenido y el envío de una nota de prensa, en formato de mensaje escrito de WhatsApp”. Planerament: que el CGPJ expliqui com un òrgan seu, com és l’oficina de comunicació, pot haver difós la notícia que va difondre.

Resulta ociós, però per això escaient de ple, que les respostes trigaran. Que obligaran Junqueras, com a querellant, i Drets, com a peticionaris d’informació, a fer totes les voltes i revoles del món. Però la resposta arribarà. I arribarà segurament, si no es produeix abans, amb una torna: amb la dimissió o el cessament d’algú.

No és descartable que a aquestes actuacions s'hi sumin altres interessats, com alguns o tots els presos polítics, altres associacions cíviques de juristes —i per què no, algun col·legi de l’advocacia?— o fins i tot, alguna representació dels afectats directes i primigenis, és a dir, els funcionaris de presons, col·lectiu virulentament sensible de tant en tant davant del que consideren un atac a la seva dignitat personal i professional. Aquí tenen una bona ocasió per defensar-se sense corporativisme.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat