Dimecres a la nit, en edició avançada, Eldiario.es i El Món donaven compte simultàniament que un molt minoritari grup de jutges, fent servir el canal oficial de comunicació intern del Poder Judicial, havia titllat de tot menys de macos els protagonistes del procés, abans de l’1-O, i, per extensió, a la majoria independentista de catalans. Com els correus són ara de domini públic i es comencen a saber els noms dels magistrats implicats, no cal fer-ne reproducció ací.

Malgrat ser una minoria molt minoritària, criden l’atenció una sèrie de coses:

1) Fins ara no s'han conegut públicament aquests exabruptes casernaris i cigroners. Segur? Consta, però, que el Consell del Poder Judicial n’estava perfectament assabentat.

2) Un jutge de Barcelona, amb ocasió de la repressió sense mesura de l’1-O, va titllar en el mateix fòrum els policies actuants amb unes expressions que no van agradar als guardians de l’ortodòxia. Resposta: sanció de 600 €.

3) És a dir, el Consell se n'assabenta del que li interessa i actua d’acord als interessos partidistes que l’animen. Però, malgrat el seu biaix sectari, no podrà al·legar ara per no sancionar els jutges mailers, que no saben estar-se callats en fòrums públics, que aquest servei d’intranet que el Consell posa a disposició dels més de 5.000 jutges espanyols es tracta d’un fòrum privat. El mateix Consell ha obert el meló. Per tant, no toca discutir la natura jurídica d’aquesta mena de plataformes institucionals, que, en dret laboral, no són privades ni es pot adduir per part dels bocamolls privacitat de cap mena.

4) La falta disciplinària imputada al jutge barceloní en qüestió va ser la prevista en l’art. 418. 5 de la Llei Orgànica del Poder judicial: (...) falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions (...). Tocaria ara la mateixa? Considero que sí.

5) La pregunta emergeix automàticament: procedirà el Consell ara com va procedir aleshores? Procedirà el Consell contra les, pel que sembla, noves publicacions de mails que freturen igualment del mínim respecte a ciutadans, a les institucions i als seus titulars, no oblidem, elegits democràticament?

6) Què hagués passat si, per exemple, en la plataforma institucional dels mestres catalans, subministrada per la Generalitat, alguns mestres, també pocs, molt pocs, s’haguessin expressat amb idèntica fúria barroera contra determinats poders de l’Estat o, fins i tot, contra els ciutadans espanyols? La resposta sembla fàcil i no cal posar-la per escrit.

7) Pispo la idea al professor Xavier Sala-i-Martin: “Imagineu per un instant que aquest xat hagués estat escrit per jutges nord-americans i en lloc de "catalans" parlés de "negres". O que fos de jutges alemanys i en lloc de catalans parlés de "jueus". Què creieu que passaria?”. No cal gaire imaginació.

8) Per últim, ara que comencem a saber els noms d’aquests togats que estan mancats de prudència i equanimitat ―virtuts de qui es diu jutge―, qui voldria, en qualsevol mena de plet, tenir-los per jutges en la seva causa? No cal que respongui ningú.