Tal com va avançar aquest diari el passat divendres, el diputat Francesc Homs, exconseller de Presidència de la Generalitat, va ser citat per cèdula de 5 de juliol passat a comparèixer el 19 de setembre a les 11 hores davant l'instructor de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) en concepte d'investigat (abans del maquillatge legislatiu, "imputat"), a fi de declarar sobre uns fets que no consten a la referida cèdula, encara que potser hi anaven adjunts. Igualment se li comunica que, de no assistir-hi o no al·legar justa causa, podria ser detingut, se suposa, que per conduir-lo per la força davant el jutge instructor.

Diversos són els aspectes que criden, i molt, l'atenció.

En primer lloc, que tractant-se d'un diputat  espanyol –la prova n'és l'aforament davant el TS– no consti prèviament o una petició de suplicatori o l'oferiment de comparèixer voluntàriament, sense cap comminació, tal com preveu l'article 118 bis de la Llei d'Enjudiciament criminal (LECr), reforma introduïda el 2002.

Vegem. En tant que diputat espanyol és aforat d'acord a l'art. 71.2 de la Constitució. La petició de suplicatori no consta. Si s'ha dut a terme, cap problema. Però si s'ha omès per entendre que ja va declarar com a aforat català davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) seríem davant d'un cras error; potser fins i tot davant d'una cosa infinitament més greu. L'autorització emesa pel Parlament de Catalunya ho va ser respecte d'un dels seus diputats, no d'un diputat al Congrés dels Diputats. Dit d'una altra manera: l'autorització catalana s'esgota davant la jurisdicció que té el propi Parlament.

Ara, primer des del 20-D i després des del 26-J, Francesc Homs és diputat espanyol i per tant membre de la Cambra sobirana del Congrés dels Diputats. Ella i només ella pot aixecar la immunitat per procedir contra un dels seus membres; ni tan sols val la renuncia de l'afectat. Encara que ho sembli i sigui segurament una antigalla jurídicopolítica, l'aforament parlamentari no és ni un dret personal dels diputats o senadors ni un privilegi; és una garantia institucional de la integritat política de les cambres legislatives, seus, a més, de la dita sobirania nacional. O sigui que no estem davant un mer defecte de forma, sinó davant la vulneració d'una garantia, com dic, institucional, és a dir que afecta al funcionament dels poders de l'Estat, envaint d'aquesta manera el TS l'àmbit exclusiu i excloent de les Corts Generals.

Francesc Homs és diputat espanyol i per tant membre de la Cambra sobirana del Congrés dels Diputats. Ella i només ella en pot aixecar la immunitat

En segon terme, s'hagués pogut invitar al diputat Homs a comparèixer davant el jutge d'instrucció del TS en els termes del ja vist art. 118 bis LECr. Per què no s'ha fet? Potser perquè ja ho fa ver davant el TSJ de Catalunya el 7 de març d'enguany. Podria ser perquè, tenint-lo ja per imputat, aquesta fase excepcional i prèvia fora sobrera. Però el TSJ de Catalunya no el va imputar mai. És més, quan va veure indicis de delicte, va remetre la causa al TS, atès la seva nova condició de diputat espanyol.

Si se'l té per imputat, ha de ser en una data posterior, aixoplugat el procediment ja al tribunal de la Plaça de la Vila de París –seu del TS– i perquè ja s'ha adreçat el procediment contra ell i hauria de constar preceptivament el suplicatori i el seu atorgament. Un cercle viciós, com es veu. De tota manera, si la resolució és de 5 de juliol de suposaria que el suplicatori i el seu atorgament és van acordar la legislatura passada. Aquest atorgament hauria d'haver estat emès per la Diputació Permanent, atès que fins la seva interlocutòria de 25 de maig passat el TS no va acceptar la jurisdicció sobre el diputat Homs; en aquesta data les Corts ja estaven dissoltes per les eleccions del 26-J. D'altra banda, les noves Corts no es van constituir sinó fins el passat 19 de juliol. Reitero: pel que sabem, la Diputació permanent no ha atorgat cap suplicatori.

En tercer terme, acceptem, encara que no ens consti, que el suplicatori sobre el diputat Homs va ser emès. Hipotèticament. Emès i tot, salta a la vista una puntada de peu enorme a la Constitució, cosa que semblaria impossible que succeeixi fora dels cercles separatistes: es commina amb la detenció del diputat imputat si aquest no compareix –o al·lega satisfactòriament per que no ho fa– davant l'instructor designat del TS.

Aquesta advertència, potser normal en la majoria de casos, resulta totalment d'impossible existència en un tribunal que instrueix en exclusiva i per mandat constitucional causes contra aforats parlamentaris. Per què és d'impossible existència el simple esment d'aquesta advertència? Elemental. Si tornem a llegir el ja citat art. 71. 2 de la Constitució resulta que els diputats  gaudeixen d'immunitat, és a dir, no poden ser detinguts més que en cas de delicte flagrant. Quin delicte flagrant està o pot estar relacionat amb la instrucció parcial per part del TS del cas del 9N?

Els diputats  gaudeixen d'immunitat, és a dir, no poder ser detinguts més que en cas de delicte flagrant

Un altre cop la resposta és simple: cap. Per què? Perquè no constitueix cap delicte la incompareixença de qualsevol inculpat, imputat o com se li vulgui dir, davant d'un tribunal. No hi ha cap delicte ni de desobediència ni de cap altra mena, tal com es deriva de les garanties de la presumpció d'innocència de l'article 24 de la Constitució. Dit d'una altra manera: no existeix, pels imputats el més mínim deure de col·laborar amb la Justícia; i el primer no deure, sembla que és el no comparèixer. En previsió legal d'aquesta eventualitat, els jutges i tribunals poden fer-se dur per la força als imputats remisos a comparèixer davant seu, però res més: no es una sanció, sinó la superació d'una situació de fet.

En darrer terme, ajuntem una mica les peces ja relatades. N'hi hagi o no –sembla que no– autorització parlamentària de les Corts Espanyoles per procedir contra el diputat espanyol Francesc Homs i Molist, de cap de les maneres se'l pot detenir –ni, per tant, prevenir amb una detenció– per no atendre la citació de compareixença davant de qualsevol tribunal de Justícia espanyol, sigui quina sigui la seva jurisdicció, doncs gaudeix d'immunitat parlamentària.

Hom diria que la Brigada Aranzadi becainejava quan va ser emesa la cèdula que comentem.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat