Em va sorprendre positivament la intervenció de l’alpinista Ferran Latorre a Catalunya Ràdio, preguntat sobre els Jocs Olímpics del Pirineu. Entre altres coses, va demanar: però ens fan il·lusió aquests jocs?

Més enllà dels arguments favorables o contraris als Jocs, el que cal és saber si com a país ens fan il·lusió. Hi estic molt d’acord. També coincideixo amb en Latorre que és difícil de valorar, pel fet que encara no coneixem la proposta en detall.

La il·lusió en els Jocs del 92 que van obrir Barcelona al mar és la que ara hauríem de recuperar, tenint clar que Barcelona és “dins de Catalunya”, però no “és Catalunya”. Igual que el Pirineu és en gran part a Catalunya, però té tant dret com Barcelona que li fem costat si té il·lusió per fer aquests Jocs. Ara podem obrir Catalunya a les muntanyes i donar a conèixer el Pirineu al món.

Certament, són uns Jocs que poden ser il·lusionants, si serveixen per posar al mapa del món el Pirineu català; si fan que després dels Jocs hi hagi gent de tot el món que es plantegi visitar-lo sigui a l’hivern o qualsevol altra estació; si equips esportius decideixen que és un bon lloc per fer-hi llargues estades com ja passa a la Seu d’Urgell, gràcies al canal d’aigües braves fet el 92. Seria molt il·lusionant que, arran dels Jocs, emprenedors veiessin el Pirineu català com un bon lloc per establir-hi una start-up, perquè aconseguim tenir xarxa 5G a tot el Pirineu. Dic això perquè, com a president del Consell de Cambres, vaig proposar el 2020 un projecte per fer una mena de 22@ a la Cerdanya, i si això es fes, tindria un èxit molt més gran amb els Jocs al Pirineu. De fet, opino que sense els Jocs Olímpics del 92, avui el 22@ no seria una realitat, i està generant milers de llocs de treball de gran valor afegit. Qui diu que el Pirineu no pugui ser una regió tecnològica com ho és la regió alpina Roine-Alps?

Seria molt il·lusionant per als joves de la Cerdanya i Alt Urgell que la línia de tren a Puigcerdà pugui tenir trens que en menys de dues hores siguin a Barcelona, o per als dels Pallars que tinguin línies de bus més ràpides amb carreteres que permetin escurçar de manera significativa els temps actuals per baixar a la capital o moure’s amb transport públic sostenible entre les diferents comarques del Pirineu. Més que il·lusionant, en aquest cas, faria que molts joves decidissin que el seu futur continuï lligat al lloc on van néixer, i no veure’s forçats a marxar. Si no volem una Catalunya buida, hem de fer propostes que arrelin la gent, i aquesta, si els habitants del Pirineu ho veuen bé, és una de les millors opcions per fer-ho possible.

Si no volem una Catalunya buida, hem de fer propostes que arrelin la gent, i aquesta, si els habitants del Pirineu ho veuen bé, és una de les millors opcions per fer-ho possible

Il·lusionaria també el sector turístic, sense dubte, dels que més llocs de treball creen al Pirineu, si el seu territori fos visitat per turistes internacionals durant tot l’any, donant a conèixer el patrimoni cultural, les tradicions, el millor romànic del món, la gastronomia, els paisatges, la fauna... Aquest sector està representat pràcticament al 100% per petites empreses, sovint familiars que generen llocs de treball i que suposen un clar arrelament territorial. Els restaurants de muntanya, les empreses d’esports d’aventura, els guies de muntanya, lampistes, fuster, i molts altres que tenen feina principalment gràcies al turisme no suposen per se sous baixos, no és cert. Si hi ha encara alguns treballs que es paguen amb el salari mínim espanyol, el que cal és apujar-lo i això només ho podrem fer quan siguem un estat independent, hi hagi o no uns Jocs Olímpics.

I amb això entro en el tema nacional. Seria molt il·lusionant, extremadament il·lusionant, que els Jocs del Pirineu 2030 siguin els primers Jocs de la Catalunya independent, i que així donéssim a conèixer una gran part del nostre país, i això és possible; sobretot, si com a representants polítics mostrem als habitants del Pirineu la nostra empatia i compartim la seva il·lusió, si així ho decideixen. Ans al contrari, no vull imaginar què passaria si, tot i el vot favorable dels ciutadans del Pirineu, decidíssim per les pressions de l’àrea metropolitana que no s’han de fer aquests Jocs.

Sobre el tema de l’Aragó, seria molt poc il·lusionant que aquests Jocs els volguessin capitalitzar com a Jocs compartits. De cap manera; si volen fer uns Jocs, que els demanin ells i a veure si els hi concedeixen, però sembla que ni a Madrid ni al Pirineu aragonès tenen gaire èxit en això. Seria molt il·lusionant, en canvi, que els primers Jocs que demanem des del Pirineu català siguin concedits i, en tot cas, acordem alguna de les proves a l’Aragó per evitar inversions que no tinguin sentit en el futur, igual que també seria molt il·lusionant que es fessin proves a Andorra i a la Catalunya Nord o, si més no, que veiessin aquests Jocs amb il·lusió per cohesionar la nació catalana. Que ara els Jocs es demanin des del COE només és un tema administratiu, igual que demanem els Next Generation a l’Estat i ningú fa escarafalls! El que cal és treballar per ser independents abans del 2030 i, en tot cas, serà un al·licient més per assolir-ho.

Finalment, sobre el tema del canvi climàtic. Queda clar, perquè a més ho exigeix el COI, que aquests Jocs o seran sostenibles, o no seran. Sobre el debat de si hi haurà neu, jo no hi entenc prou, per tant, haurem d’escoltar els experts, però no podem dir simplement que no perquè cada dia “sembla” que n’hi hagi menys, de neu. Jo vaig organitzar una prova d’esquí de muntanya per al desembre de 1987 a la Cerdanya, i no hi havia ni una gota de neu, i la vaig haver d’ajornar a final de febrer. El cap de setmana passat hi havia prou neu a la Cerdanya per no haver-lo de suspendre, 35 anys més tard...

Deixem que els experts climàtics ens expliquin escenaris, i els tècnics en gestió de la neu ens diguin en quins escenaris es pot assegurar que es facin uns Jocs, igual que el 2020 s’ha pogut celebrar la Copa del Món de Snowboard a la Molina. Tan clar tenen els crítics que d’aquí a vuit anys no es podrà fer una prova amb neu a la Molina? I a Boí, on aquesta setmana se celebra la Copa europea d’Esquí de Muntanya, o a Vaquèira, on òbviament la neu natural és molt més abundosa que a la Molina... Sisplau, escoltem els científics i els tècnics, i després decidim.

Acabo fent esment a una compareixença de l’equip de trenta experts acadèmics que van presentar el Pla Catalunya 2022 al Parlament fa pocs mesos, on de les seves conclusions, el punt en què més èmfasi van fer és que cal que la societat catalana prengui les seves decisions a partir de dades, i no de titulars mediàtics o posicionaments populistes. Sisplau, escoltem, informem-nos i decidim si volem els Jocs, i si és que sí, posem-hi tots la màxima il·lusió. Seran els millors Jocs d’Hivern de la història, en teniu cap dubte?

 

Joan Canadell, diputat de Junts al Parlament de Catalunya i expresident de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya