Aquests dies de Christmas, ding, dang, dong!, inciten a fer un volt al passat i a intentar entreveure el futur, especialment en les coses econòmiques ara que la inflació ha estat declarada "enemic número u" per la Reserva Federal americana.

En aquest exercici del darrere per endavant s'observa que l'adhesió fa 20 anys de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) ha propiciat que la riquesa per habitant s'ha multiplicat per deu en l'Imperi del Mig mentre les seves exportacions han crescut en 2,5 bilions de dòlars.

Aquest exemple serveix per comprendre com els pioners han canviat el nostre món a una velocitat vertiginosa. No és només la Xina. La revolució numèrica, que a Occident ha tingut com a gran líder, després d'Internet, a Steve Jobs i el seu Apple, el valor borsari de la qual està a punt de superar els 3 bilions de dòlars.

Després han vingut Google, Facebook, Airbnb, Amazon, juntament amb la creació dels GAFA. Tot això, juntament amb Elon Musk i Tesla, ha permès gradualment l'aparició dels "Estats empresa", amb milers d'accionistes i milions de clients. En vista del seu poder Pequín ha intentat frenar-los a la Xina. La revolució climàtica està entrant en la mateixa dinàmica.

A la cavalcada del futur s'han agregat les 8.800 criptomonedes i criptodivises que poden, com el Bitcoin després d'entrar a cotitzar a la borsa de Wall Street, fer coses com reforçar el potencial del dòlar com a moneda mundial, una cosa que no passa amb l'euro.

Per assegurar el seu valor, la Reserva Federal ha fet un gir de 180 graus en la seva política monetària, avisant que pot pujar l'any que ve tres vegades el tipus d'interès, que avui és una mica superior al 0%, trencant l'eterna opció de baixar-lo.

A Europa, el BCE ajornarà la seva decisió un o dos anys, en vista de la fragilitat de l'euro, que no protegeix ni el consumidor ni l'estalviador. Va tenir un bon moment amb Mario Draghi en la presidència, quan va arribar a valer 1,42 dòlars. Aquests dies s'intercanvia a 1,13.

A més, a Europa no l'ajuda que el G-7 amenaci Moscou amb un dur càstig si no deixa Ucraïna entrar a l'OTAN, a la qual cosa Vladimir Putin es resisteix. "El problema és el possible desplegament al territori ucraïnès de sistemes d'atac amb un temps de vol de set a deu minuts a Moscou. Imaginin-se això", va dir Putin, que ha rebut el suport de Xi Jinping. "És un vell amic" ha dit aquest.

I parlant d'això quedarà per saber què passarà amb els Jocs Olímpics de la Xina, als quals els Estats Units no enviaran una representació política, però sí que hi deixaran participar els seus atletes.

Com a entremès ha saltat un "Me Too" xinès a costa de la tenista Peng Shuai a causa de la presumpta agressió d'un capitost de Pequín.

Entre una cosa i una altra, no ens avorrirem el 2022, la qual cosa no és sinònim d'estar contents. Per a això, caldrà esperar un nou món virtual anomenat Metaverse, inventat per Mark Zuckerberg. Encara que alguns preferiran un bon partit de futbol, la qual cosa és perfectament creïble llevat que el VAR xiuli un penal contra el teu equip.