Sant Ignasi de Loiola no va preveure una branca femenina pels jesuïtes. Amb tot, la seva idea de crear la Companyia de Jesús, unint l’esperit apostòlic i missioner va atreure dones que van sol·licitar ser admeses en aquest nou orde religiós que es va fundar el segle XVI en ambients universitaris a París i que va ser aprovada pel Papa el 1540.

Manresa està celebrant ara els 500 anys del pas de Sant Ignasi (el fundador) per la ciutat, on va viure experiències místiques que van configurar la seva vida i sobretot el que arribaria a ser una de les congregacions religioses més rellevants del món. Sant Ignasi va necessitar recursos per la seva obra, i algunes de les benefactores van ser dones que van voler ser jesuïtes. Desconeixem els motius pels quals sant Ignasi no va voler una branca femenina dels jesuïtes. Logísticament no era fàcil: no es permetia a una dona una vida amunt i avall que l’allunyés del cau familiar o en alternativa, d’un convent. Dones peregrinant pel món, anant per Roma o París, no eren freqüents. Una de les més perseverants i que el va voler seguir era catalana: Isabel Roser, noble i mecenes, que fins i tot va aconseguir que el Papa Pau III li deixés fer vots i entrar a la Companyia amb dues companyes, i durant uns mesos Ignasi, en obediència papal, ho va acceptar, però això no va ser possible a llarg termini i l’autorització va ser revocada. Aquesta protectora d’Ignasi de Loiola es deia Isabel Ferrer, i en casar-se va agafar el nom del marit, Roser. Es van conèixer amb Íñigo de Loiola a Barcelona, quan ell va aturar-s’hi de camí a Jerusalem i ella el va acollir i ajudar econòmicament. Quan Isabel va entendre que no podia ser jesuïta, va tornar a Barcelona i va continuar la relació epistolar i correcta amb el ja fundador dels jesuïtes, a qui tenia en alta consideració.

Poc després, entra en escena la que sí que es pot considerar l'única dona jesuïta de la història: Joana d’Àustria. Joana, princesa, era la filla petita d’Isabel de Portugal i Carles V. Una dona dels Àustries que va viure entre 1535 i 1573. Volia entrar als jesuïtes i ho va fer amb un nom masculí: Mateo Montoya Sánchez, SJ. Joana està enterrada a Madrid, al cèntric Convent de les Descalzas Reales, Monestir que va fundar ella mateixa.

Joana entra en contacte amb els jesuïtes a través del que va ser el seu tercer superior general, Francesc de Borja, que va intercedir per acceptar-la. Va entrar i discretament va ser jesuïta fins a la seva mort. No va prosperar i no hi ha hagut més casos. Amb tot, la Companyia de Jesús, de la que forma part el Papa Francesc, per cert, segueix inspirant dones que han sentit l’esperit jesuïta i han fundat congregacions inspirades i properes. Una d’elles és la Congregació de les Filles de Jesús o Jesuïtines, o també les Adoratrius o les Esclaves de Crist Rei, les Esclaves del Sagrat Cor o la Institució Xaveriana. No tenim “les jesuïtes”, però sí un estol de dones que han seguit el carisma, perquè les institucions poden decidir i delimitar el seu ordre intern, però no evitar ser inspiració. Les dones religioses, en aquest cas, no es van deixar vèncer.