Les pancartes i les tanques publicitàries són cada vegada més nombroses a tota la Xina mentre el Partit Comunista es prepara per celebrar els cent anys de la seva fundació l'1 de juliol. "Construïm una imatge civilitzada a tot arreu", es llegeix en una pancarta.

El president, Xi Jinping ha demanat als quadres del Partit que expliquin una història del país "creïble, adorable i respectable" per superar la desconfiança principalment entre una bona part dels ciutadans nord-americans i europeus.

El PC xinès va ser fundat el 1921 al departament francès de Xangai, on es va produir una matança dels seus militants el 1927, arran d'una revolució en la qual els membres del partit es van negar a lliurar les armes. La gran revolta va ser liderada per Chou-En-Lai, que va aconseguir fugir i reunir-se amb Mao, a qui acompanyaria en la Gran Marxa convertint-se en el seu lloctinent la resta de la seva vida. Henry Kissinger mai no va ocultar la gran admiració que li va produir quan el va conèixer al viatge de Nixon a Pequín.

La coneguda com a "matança de Xangai" va ser rebuda a Europa com una tragèdia clàssica del món modern gràcies a la cèlebre novel·la d'André Malraux "La Condició Humana". El ministre de Cultura del president Charles De Gaulle va centrar la seva obra literària principalment en tres personatges, Kio (un reflex del líder polític Chou), Katow, que reparteix entre dos joves la pastilla de cianur que amagava per evitar una mort cruel i Techen, al qual es veu passar de militant a terrorista, un estadi, al seu judici, superior perquè gràcies a ell —matant i morint— es pot accelerar la història. Tot un relat —defensat per Vargas Llosa— envoltat de reflexions sobre la solitud davant el destí, la dignitat davant de les dificultats i l'ànsia de transcendència.

El 1949, el PC xinès va derrotar el Kuomintang de Chang-Kai-Chek i va proclamar la República Popular, seguida del Gran Salt cap endavant amb Mao i la Revolució Cultural, que van provocar milions de morts.

Avui, el PC compta amb més de 91 milions de membres, segons l'agència de notícies oficial Xinhua. Als herois de Marlaux els han substituït personatges com Lei Feng, un heroi popular de metre i mig d’alçada, com a soldat capaç de compartir un dinar amb els seus companys o apedaçar els seus mitjons per estalviar els béns del poble. Aquests dies se'l pot reconèixer als taulons de carrer. Mentres, a Xangai es projectarà el 24 Festival de Cinema la pel·lícula "A Hundred-Year journey" i a Sichuan es talla l'electricitat a la producció de bitcoins. La Xina mai no perdrà el seu misteri per al bo i el dolent, tant cap endavant com cap enrere.

En qualsevol cas, "no serà per a Occident el Partit Comunista el gran desafiament, sinó la pròpia Xina popular, que dona suport majoritàriament al règim. Una societat més pròspera, però obsessionada pels diners, la seguretat i l'estabilitat, més nacionalista; que es mostra reticent cap a l'esperit dels Llums", segons l'expert Jean-Pierre Cabestan, autor del llibre "Demain la Chine guerre o paix", que apareixerà el setembre en l'editorial Gallimard.