Si vostè veiés un ésser humà passejant per un carrer de qualsevol vila catalana lluint un barret mexicà al cap, què en pensaria? Efectivament, que és un “guiri” aliè a la realitat, que no té ni idea d'on és, que desconeix què hi passa, que és tan limitat que no s'adona que només ell du barret mexicà i que, sobretot, l'han estafat venent-li un objecte absurd i passat de moda.
Si vostè veu aquesta piulada passejant per Twitter, què en pensa?
Efectivament, pensa que el seu autor és un “guiri” aliè a la realitat, que no té ni idea d'on és, que desconeix què hi passa, que és tan limitat que no s'adona que la paraula xarnego només l'empra ell i que, sobretot, l'han estafat venent-li un tòpic absurd i passat de moda.
Vostè ha vist algun català amb barret mexicà? No. Vostè ha sentit els últims 40 anys (per dir una xifra) algun català dient la paraula xarnego? No. Per tant, si algú va amb barret mexicà per Catalunya o utilitza la paraula xarnego és que és un marcià que ha aterrat aquí com podria haver aterrat en un espectacle d’Arévalo explicant acudits de “gangosos y mariquitas” o de Jordi LP explicant acudits masclistes.
Doncs bé, aquest extraterrestre existeix i és l'autor de la piulada. S’anomena Francisco Pascual, és subdirector d'El Mundo i és responsable de la secció d'Espanya. El senyor Pascual ha excretat un text xenòfob típic de qui no només desconeix la realitat del nostre país, sinó que s'entesta a demostrar la seva ignorància i la seva voluntat de quedar en ridícul davant de tothom. I el més terrible per al senyor Pascual és que es pensa que en sap molt i que qui no en té ni idea són els que el critiquen per haver piulat la cosa aquesta. IN-SU-PE-RA-BLE!
Als extraterrestres com el senyor Pascual els esclata la neurona quan veuen que catalans de tots els orígens assumeixen amb total normalitat la realitat del país. I un cap dels Mossos es pot dir Trapero, un president de la Generalitat Montilla, el propietari de Mango Andic o el director d'un diari Hernàndez. Però el mecanisme del seu cervell no ho accepta i llavors els surt la ràbia totalitària del conqueridor tronat i es dediquen a insultar a qui ells no toleren que se senti català com cadascú vulgui sentir-se’n i no com li digui un senyor que viu a 600 km de distància terrestre i a 3 universos de distància moral. I el primer insult que els surt és el de xarnego. És la manera amb què ells creuen que ens diuen: “que no ho veieu que mai sereu com ells? Sou tan curtets que us penseu que si us integreu, algun dia ells us permetran deixar de ser ciutadans de segona... Pallussos!”.
El gran problema és saber qui són “ells”. Perquè, afortunadament, a Catalunya qui més qui menys som “ells”. O sigui, som xarnegos. Qui no té un avi matern extremeny, té una cosina andalusa, un oncle aragonès, una sogra gallega o una tieta lleonesa. I tots som catalans. A pesar d'aquests senyors Pascual que reparteixen carnets d'un “nosaltres” i un “ells” que només viu al seu deliri tan xenòfob com ignorant. I per sobre de tot, tronat.