Un cop més arriben a les nostres pantalles “els temes que interessen a la gent” (ETQIALG). I, com acostuma a passar amb l’ETQIALG, acabem descobrint que interessen a alguna gent més que a l'altra. I aquesta alguna, resulta que al final són 150 persones. I resulta (també) que en el màxim de l'èxit previst pels propis organitzadors de la cosa, i patint un moment de gran eufòria optimística, manifesten  que aspiren a ser-ne mil. Sobre set milions i mig de catalans. Ui sí, una gentada mundial. Tanta com la que hi havia interessada en quedar-se a Coutinho. Hòsties hi havia per adoptar el brasiler i hòsties hi ha per apuntar-se a intentar acabar amb la immersió lingüística. O més! Per cert, una campanya contra el català a l'escola que té un munt d'associacions donant-li suport. I els hi fas una ullada i pràcticament n'hi ha més que famílies adherides. Calculo que toquen unes 23 associacions per cada pobre nen usat en aquest intent de gratar algun vot, ara que la realitat fa pudor a desaparició electoral i a demostració que Matrix existia, sí, però que eren ells. I elles. I ellis.

Que, per cert, la majoria d'aquests grups polítics disfressats manifesten un fenomen de la física que supera al de la bilocació col·lectiva per espores i que ja estan estudiant-lo diversos científics. Consisteix en que, exactament les mateixes persones, no només són capaces de formar part de tantes associacions com es vulguin fundar i sense límit de multiplicació, sinó que 10 ciutadans (i mai millor dit això de ciutadans, i per posar-hi una xifra) poden ser els usuaris únics de 476 entitats (per posar una altra xifra). Com? Repartint-se en diversos clons on al nom triat s'hi combinin aleatòriament les paraules “Tolerància”, “Convivència” i “Civil”.

Però ara que falten dos dies perquè la canalla torni a l'escola i continua el debat sobre “Óritron” a les aules, li plantejo una pregunta. ¿I si una família exigeix el seu dret a no voler la immersió de cap agulla al braç del seu fill, ho planteja a la justícia, li donen la raó i obliguen a un 25% dels nens de cada aula a no vacunar-se per no lesionar els drets de qui invoca la seva llibertat? Perquè, al final, del que parlem en els dos casos, que no ho sembla però en essència són igual d'absurds, és on comencen i on acaben els drets individuals dels pares que duen els seus fills a una escola a l'hora de decidir com ha de ser educat el seu fill i com ha de conviure a l'aula amb la resta dels alumnes. Els pares tenen dret a triar els exercicis de la classe de gimnàstica? Poden elegir si a la de matemàtiques ensenyen logaritmes normals o de segon grau? O quins textos es tradueixen a la de llatí? O si a la classe de literatura s'ha de llegir “Astèrix a la Bretanya” o “Astèrix i els Normands”?

¿Per què els pares, amb l'inestimable ajut de la justícia política, tenen dret a imposar com ha de ser l'educació del conjunt dels nens catalans i no se'ls permet exigir si s'ha d'impedir vacunar-los? Ja posats, oi? Perquè l’absurditat seria exactament la mateixa i usant els mateixos arguments.