Miri's aquest vídeo del moment en què el fèretre de l'exministre franquista José Utrera Molina és portat des de l'església fins al cotxe fúnebre per, entre altres, el seu gendre Alberto Ruíz Gallardón:

La imatge, l'estètica, la situació, tot... La gent s'ha passat aquest diumenge criticant el que va succeir durant l'enterrament d'un franquista que mai va renunciar a les seves idees i que ha pogut morir tranquil·lament al seu llitet sense haver hagut de respondre mai per la seva col·laboració en una dictadura feixista fruit d'un cop d'estat militar (por supuesto). I, la veritat, no entenc aquestes crítiques. 

Primer de tot, qui va guanyar la guerra? Ells. Els de l'acte. I, qui controla encara ara i de veritat el poder polític, econòmic i judicial a Espanya? Ells. Doncs escolti, que "els rojus" haguessin guanyat la guerra. Esclar, perquè és molt fàcil anar perdent guerres i després queixar-se perquè qui les guanya demostri que la va guanyar per alguna cosa. Si haguessin estat per la feina quan tocava, ara no es lamentarien. 

Han criticat que alguns dels presents li cantessin el “Cara al sol” a un falangista franquista. A veure una cosa, què volien que li cantessin, "La Bicicleta" de la Shakira? Ei, i podria haver estat pitjor, que podrien haver contractat la “tuna”.

Han criticat els visques a Franco i a José Antonio però, oi que ningú va cridar “volem votar”, que aquest sí que és un lema absolutament colpista? Ah, i una altra cosa important, els presents van fer algun acudit dolent sobre Carrero Blanco? No, oi? I li diré més, els presents eren molt de Carrero Blanco i mai haurien fet cap acudit sobre la seva persona. Ni bo ni dolent.

Han criticat que el seu gendre, Alberto Ruíz Gallardón, dugués el fèretre. Però, què volien, que el fèretre anés sol des de l'església al cotxe de morts? Algú havia de dur-lo, no? O és que pretenien que el transportés el mateix mort? I escolti, prou esforços va haver de fer pobre Alberto perquè mentre duia el fèretre no va poder aixecar el braç, com sí que van fer altres.

I parlant de Gallardón... També l'han criticat molt perquè fa temps ell era considerat “el progressista” del PP i ara apareix en aquest remake de Raza. I diuen: “doncs sort que era el progressista”. Escolti, és que el progressisme és com el xiclet, n'hi ha de tots els gustos i pots estirar-lo tant com vulguis.   

I una altra cosa important, no torna la moda vintage? Que si els vinils, que si la roba antiga... Què passa, que no pot tornar el NODO? O només pot tornar el que la dictadura hipsterista vulgui que torni? ¿Això del vintage és una dictadura comunista o pot ser una democràcia orgànica, que és l'única i vertadera?

Utrera Molina era un home senzill i entranyable, tal com es recull en un humil però càlid text publicat aquest diumenge pel diari ABC. Utrera Molina va fer grans coses, tal com explicava el sempre enginyós Antonio Burgos en una piulada que enllaçava amb un article seu, ple d'amor pel personatge:

Ho veu, oi? Una miqueta feixista, sí, però va construir pisos pràcticament amb les seves pròpies mans, formant part d'un règim que va fer molts pantans i que va crear la Seguretat Social... com Hitler va construir moltes autopistes i Mussolini cuinava la pasta al dente.  

Sí, és cert que el març del 1974 Utrera Molina va signar la sentència de mort de Salvador Puig Antich, però no va fer-ho ni amb mala fe, ni amb ressentiment, ni per fotre. Ho va fer perquè era el seu deure. I, coi, perquè de vegades a les dictadures has de fer coses a què estàs obligat per la pròpia cosa... 

En definitiva, no entenc que algú es pugui sorprendre que a l'Espanya del 2017 un grup de feixistes faci una celebració feixista i no passi res. L'estrany seria que a l'Espanya del 2017 hagués passat alguna cosa perquè un grup de persones hagués fet una celebració feixista.