Com passa el temps, oi? Fa quatre mesos els turistes eren una gentussa a erradicar del planeta. Ah, i els cotxes eren uns assassins. En canvi ara el turisme és un regal dels déus i, sisplau, que es quedi Nissan. Amb això, em temo, passa una miqueta com amb el Mobile. El necessitem per poder-hi estar en contra, però quan l'anul·len, llavors agafem la bandera dels que hi estem més a favor, comencem a córrer i no ens atrapa ningú.

Jo li explico la cosa. Vostè ho desconeix, per ignorància, però nosaltres som viatgers i no turistes, que és molt diferent. O sigui, la humanitat en general són bestiar que va a l'engròs, són xopped de Mickey Mouse. I nosaltres som els elegits, el caviar, la selecció natural dels que sí que poden anar pel món mundial perquè el món mundial necessita la nostra presència. Per tant és lògic que a nosaltres ens molesti molt anar pels llocs i trobar-nos-hi gent. Sobretot perquè l'altra gent no som nosaltres. Però també ens molesta que la gent vingui on hi vivim nosaltres. I és així com ara estem fruint com mai del centre de les nostres ciutats sense la sempre molesta plaga de guiris. Per fi el barri torna a ser nostre! I els nens juguen pel carrer lliurement. Estem tan contents que dissabte passat, primer dia que vam poder sortir de la ciutat, vam marxar corre-cuita al nostre apartament/masia/torreta de la Costa Florolos. Perquè ens agrada molt que el barri torni a ser nostre, però havíem d'anar a Costa Florolos per carregar piles i desconnectar. O era per desconnectar i carregar piles? I jo què sé... Perquè nosaltres no som turistes, no se si ja li ho havia comentat? Sí, oi?

Curiosament amb el confinament, a Costa Florolos també estaven fruint de la vida sense la molesta plaga de guiris. I també els nens podien jugar pel carrer lliurement sense el perill de ser atropellats per un d'aquells turistes que va amb el cotxe per fer 100 metres pels carrers estrets del centre i després es queixen que no troben aparcament. Ei, però al poble estan encantats que hi haguem anat. Nosaltres i 3 mil com nosaltres. Tots ells viatgers. Perquè nosaltres estem molt a favor de veure buida de guiris la plaça de l'església del nostre poble i, en canvi, als pintorescos poblets de la Costa Florolos els encanta veure la seva plaça de l'església plena de viatgers com nosaltres. Pobrets, ens necessiten tant per poder viure. Sí, allà a l'hivern es foten de fàstic. No hi ha res més trist que veure'ls mirant-se amb cara trista una plaça de l'església completament buida. I trista. Ens agrada tant veure el somriure de qui és feliç amb qualsevol cosa. I fins i tot amb coses realment importants, com per exemple la nostra arribada.

Total, que a Costa Florolos estan tot l'any cagant-se amb els pixapins i els tracten com a borregos. Com a la capital tractem als guiris. Exactament igual. I els hi foten unes clatellades que els deixen distrets. I els prenen el pèl de mala manera. En canvi ara, quatre mesos després que els nens hagin pogut jugar pel carrer lliurement sense por de ser atropellats, uns i altres, ciutats cosmopolites i pobles de les diverses Costes Floroles, fan i fem un munt d'anuncis als mitjans de comunicació convidant que tothom els visiti i ens visiti.

Ens molesta molt que vinguin els turistes, però quan no vénen volem que vinguin. I quan nosaltres fem de turistes no ens reconeixem com a tals i, naturalment seguim anant als llocs perquè som viatgers. Ja li ho havia dit, oi? I ara, si em disculpa, vaig a la plaça de l'església de la meva ciutat a respirar la tranquil·litat necessària abans de marxar a la Costa Florolos, on últimament no s'hi pot estar. Esclar, com que ara la gent ja es pot moure, han envaït la plaça de l'església i ja no s'hi pot ni aparcar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat