Hooome, ja era hora!!! Com hem patit els últims 8 anys, escolti!!! Nosaltres, anti-ianquis convençuts i militants, hem hagut d'aparcar la ideologia i viure reprimits. Per una bona causa, sí, però ha estat terrible. Massa temps.

Esclar, com que el que manava era dels nostres... doncs, au, a fotre's. Perquè, quan mana algú dels nostres, llavors prioritzem. Si és dels nostres, dissimulem. Però si és un Bush o un Trump qualsevol, ens brolla aquest antiamericanisme genètic que no podem reprimir. Bé, que no podem ni hem de reprimir.

I ara vostè es preguntarà: “Què prefereixen, haver de reprimir-se la genètica o fruir d'un president dels seus?”. Doncs miri, li serem molt sincers. És com si li pregunta a un culer de pedra picada si prefereix que el Madrid perdi per 8-0 una final de la Champions jugada al seu camp i amb 7 gols en pròpia porteria d'en Cristiano Ronaldo i un d'en Ramos o que la guanyi el Barça. La resposta és clara i evident, oi? QUE PERDI EL MADRID!!! Doncs això.

Ohhhh, quin descans!!! Per fi podem tornar a treure tot el que duem a dins i insultar al president dels EUA!!! Fatxa! Fastigós! Pòtol! Bordegàs, Carallot! Galifardeu! Enze! Gamarús! Tanoca! Llondro! Cap de suro! Afaitapagesos! Nyèbit! I podrem afegir nous insults a la llista, com per exemple Tofòs! (home que porta una tofa horrorosa) o caracarbassa (home del mateix color que aquest producte). Oh, QUIN PLAER!!!

I ara, per fi, ja podem dir que allò dels americans no és una democràcia. Perquè quan no guanyen els nostres, llavors els resultats no són democràtics. Mai. I quin plaer poder dir que els nord-americans són uns inútils que no saben ni votar. Podent donar suport a la Hillary, una dona del poble, humil, gens estirada, que transmet confiança, i sobretot dels nostres, van i voten a un individu masclista, homòfob, racista i vulgar. O sigui, imaginin de quina mena de candidata estem parlant que la gent ha preferit... o votar Trump o, directament, no anar votar!. TO-TAL-MENT ME-MO-RA-BLE!!! 

Ohhhh, quin gust! Cridem junts: “O-TAN no, ba-ses fo-ra! Trump dimissió! Prou silicona a la Casa Blanca!”.

Seran quatre anys molt intensos on cada dia podrem dedicar una estona de la nostra jornada laboral a treure de dins el que hem estat emmagatzemant tot aquest temps. Quin alliberament, escolti. I, sobretot, si dediquem temps a això, pensi en 1/ la quantitat de diners que estalviarem gràcies a no anar tan sovint a perdre el temps a la màquina del cafè i 2/ quina quantitat de tòner estalviarem no passant el dia amunt i avall a fer fotocòpies.

Ah, i el millor de tot!!! Podrem tornar a manifestar-nos passejant un capgròs del president dels EUA, que en el fons és el que ens fa més il·lusió de tot.

GRÀCIES TRUMP!!! Amb tu tornem a ser joves!!! ¡Contigo reempezó todo!