Quan t'entretens a mirar els col·lectius laborals que fan vaga més sovint, sempre acabes a l'apartat que anomenarem T de P i R. I en totes les seves variants, terrestres per ciutat, terrestres per carretera, terrestres ferroviàries, terrestres subterrànies, aèries i marítimes.

Ah per cert, al concepte T de P i R, la T és de transport, la P de persones i la R de Relacionats. “Relacionats” vol dir col·lectius que treballen en feines que no són directament T de P, però que hi tenen relació i per tant acaben afectades pel virus.

Repassem-los.

Fan vaga sovint els maquinistes (i les maquinistes) de RENFE. Els treballadors (i treballadores) del grup RENFE, en general. Els treballadors (i treballadores) d’ADIF. I els treballadors (i treballadores) de diverses companyies aèries. I aquí incloc només les feines que impliquen el que seria embarcar, facturar, volar i aterrar. O sigui, la gent que treballa perquè passi el que el teu bitllet diu que ha de succeir i que consisteix, bàsicament, en el fet que el dia triat tu voles del lloc A al B sortint i arribant a l'hora que diu el paperet (o la pantalla). I en aquest paquet laboral, hi van els que transporten les maletes, els controladors, els pilots, el personal de cabina, el personal de terra, els que donen servei als avions (allò que els entesos en diuen “el handling”) etc, etc.

Però també fan vaga sovint altres treballadors i treballadores de mitjans de transport com els del metro de BCN, els dels autobusos de TMB (Transports Metropolitans de BCN) i últimament els taxis, unes protestes laborals –aquestes– que han inclòs talls en una de les principals artèries de la capital catalana i durant uns quants dies.

Però esperi, abans de dir-me que soc un capitalista subvencionat calb i bla, bla, bla, li comunico que no estic criticant les vagues. No, estic descrivint la situació.

I seguim, perquè ara arribem al Relacionats. Aquí s'hi inclou el personal relacionat (d'aquí el nom) amb el món del transport però que no té a veure directament amb el fet de transportar. Parlo, per exemple, dels treballadors (i treballadores) de neteja de l'aeroport, que han fet vaga alguns cops, o del personal de seguretat de l'aeroport, que fan vaga molt sovint. Són feines que fora de l'àmbit transportador o transportil no plantegen cap mena de conflictivitat i, en canvi, quan entren en un aeroport, originen una conflictivitat laboral superlativa.

Perquè miri que hi ha llocs amb persones fent tasques de seguretat. I no es queixen mai. Serà que estan encantats amb les seves condicions laborals. I, què podem dir del personal de neteja, les famoses kellys (per cert, un nom que prové de l'expressió “las que limpiamos”)? Fa anys que protesten pels sous de misèria i per l'explotació que sofreixen. Més queixes amb raó que elles, pocs col·lectius. Però vagues, si fa o no fa com les que fan els autònoms. De fet, tot just abans d'ahir van començar la primera de la història, concretament a Eivissa.

Conclusió? Doncs que les feines que tenen relació amb el transport, en totes les seves varietats i vessants directes i indirectes, són les pitjors de totes les existents al món i les que ofereixen pitjors condicions laborals, sous i horaris. Si no fos així no serien les que fan més vagues, no? I no crec jo que les facin per fotre o per aprofitar-se que són en un lloc des del qual poden pressionar les empreses o les administracions. No, oi?

Per tant, si vostè vol tenir una feina ben pagada, amb els horaris més justos, reconeguda i amb el millor tracte possible, res de coses de transports. I, SOBRETOT, fugi de treballar en res que tingui a veure amb aeroports, que s'haurà de passar la vida fent vaga!!!