I ara resulta que l'atemptat contra el bus del Borussia de Dortmund no el va fer ni un islamista, ni un neonazi, ni té cap motiu polític. No, si les coses no tornen a girar, va ser un individu que va preparar l'atac per fer-se milionari gràcies a la seva suposició de que la mort dels jugadors de l'equip alemany faria baixar el preu de les accions del club. Em punxen i no em treuen sang.

El segon que he pensat quan aquest matí he escoltat la noticia ha estat: “Perdó? Fer-se milionari baixant el preu de les accions?”. Doncs resulta que sí, que això és possible amb un producte financer que en diuen “derivats”. És tècnicament complicat d'explicar i d'entendre pels que no ens hi dediquem, però ho intentaré. L'ara detingut va contractar el passat dia 3 d'abril un crèdit per valor de 40 mil euros amb els quals va finançar la compra el passat 11 d'abril del que anomenen "els drets de venda d'accions a futur", en aquest cas del Borussia de Dortmund, equip que cotitza en borsa. El truc està en que ell va “apostar” a que les accions baixessin de preu i que com més baixessin de preu, més diners guanyaria ell. Es calcula que fins a uns 4 milions d'euros. I la manera de fer baixar les accions era provocar una matança, que això provoqués el pànic entre els accionistes i que tothom comencés a vendre.

La policia va pillar-lo per diversos motius. El primer va ser que la pista de l'autoria islamista no acabava de quadrar. A les reivindicacions hi havia massa coses que no eren les habituals. La resta van ser diversos detalls sense relació entre ells i que van acabar lligant: 1/ el banc a través del qual va operar va sospitar de moviments estranys i va avisar la policia, 2/ el terrorista (unes línies més avall l'argumentaré perquè el qualifico així) va comprar les últimes accions usant el wifi de l'hotel on s'allotjaven els jugadors i on també va allotjar-se ell... i on s'hi va allotjar per poder controlar els moviments dels jugadors i poder planificar l'atac i 3/ els treballadors de l'hotel van sospitar d'ell perquè després de l'atemptat, mentre tothom corria amunt i avall, ell va entrar al restaurant i amb aquella calma va demanar-se un filet.

I ara anem al primer que he pensat en escoltar la noticia i que és una cosa que ja passava quan existia ETA i hi havia un tiroteig amb ferits o morts. I és allò del... “tranquils, els fets no tenen a veure amb el terrorisme”. Miri perdoni, terrorista ve de terror i a mi em fa molta por que hi hagi paios com aquest (o com ETA al seu dia) circulant pel món pensant que matant un equip de futbol un pot fer-se ric.

¿Això vol dir que menyspreo la capacitat de matar del terrorisme islamista? No, vull dir que no estic més tranquil sabent que qui va col·locar-li tres bombes a un equip de futbol és un especulador en borsa extrem i no un individu que creu que matant un equip de futbol guanyarà el paradís.

Vaja, que posats a tenir terror, m'és igual si el terrorista que me'l provoca va pel món amb un alcorà o comprant accions. I pel que fa als efectes, el mateix li dic. I no entenc aquesta mena de relaxament i alleujament que patim quan els atemptats no els fan “professionals” en plantilla del terror sinó afeccionats “autònoms”.

Ara bé, si del que es tracta és d’autoenganyar-se, doncs escolti, llavors endavant. Tothom és molt lliure de creure's que la realitat no és la que és.