Glasgow, Escòcia. El servei britànic d'immigració munta un operatiu per deportar dues persones que, sembla ser, estan en situació irregular. Les deté i les introdueix en una furgoneta policial. Quan estan a punt de marxar del lloc apareixen diversos veïns i impedeixen la sortida de la comitiva. Arriba més gent i set hores després la policia allibera les dues persones detingudes “per garantir la seguretat, la salut pública i el benestar dels involucrats en l'arrest i la protesta”. La consigna més cridada ha estat “Deixeu els nostres veïns en pau”. Un vídeo d’Eileen ReidBoulter, columnista de l’Scottish Review, recull el moment final:
L'endemà, aquesta ha estat la gran notícia a la premsa local de paper:
I ara ve quan servidor de vostè li pregunta a vostè: ¿cal comparar la resolució d'aquesta situació amb la viscuda, poso per cas, davant de la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017? Una manifestació pacífica, de protesta, sí, però pacífica, allà s'ha acabat d'una manera i aquí va acabar amb nou anys de presó per les dues persones que encapçalaven les dues organitzacions civils que van liderar les diverses mobilitzacions que es van fer durant anys en aquest país. Acusats de sedició. Per ser en una manifestació.
Veient situacions com la de Glasgow s'evidencia el desvergonyiment amb el qual l'Estat ha actuat al nostre país de la mà dels seus cossos de seguretat i de la seva justícia. Per si hi havia algú que encara ara tenia aquella santa bona fe de dir “no, no, allò va ser sedició en vena, el muntatge policial i judicial basat en un guió prèviament dissenyat no va existir mai, els testimonis no van mentir gens al judici i la sentència està ajustada a llei”, aquí queda palesa, per comparació, l'estratègia que tenia com a objectiu escapçar la protesta a qualsevol preu. I així ha estat com hem arribat a un punt on avui a Catalunya s'ha reprimit tant la dissidència que el sol fet de manifestar-se ja és delicte. Que li ho preguntin, sinó, a Tamara Carrasco. Per exemple. Però esclar, en un Estat on banalitzen la paraula llibertat fins a fer-la servir per reivindicar poder anar de canyes i no per poder manifestar-se contra les injustícies i els abusos, doncs endavant.
Ara bé, tampoc hem de perdre de vista un fet que ha passat totalment desapercebut i que, voldria equivocar-me, però em temo que aquí no succeiria. Allà la gent va sortir al carrer per protegir uns veïns seus d'origen “estranger”. Van manifestar-se a favor del que en aquesta Espanya i aquesta Catalunya absolutament “voxisada” són “els immigrants que vénen a robar-nos el pa i a violar a les nostres dones” (sic). Si ja no m'imagino gent manifestant-se en general, encara la veig menys fent-t'ho a favor de dues persones a qui les volen deportar. I, en tot cas, si hi hagués alguna protesta, seria a favor de deportar-los. I potser i llançant-los pedres. A ells dos, no a la policia.
Perquè al final, la diferència amb Escòcia no només és que allà s'hi facin referèndums.