En altres capítols: Els estats tenen gent que fa les feines brutes. L'espanyol també. En el cas que ens ocupa eren diversos comissaris del Cuerpo Nacional de Policia (CNP) i alguns dels seu subordinats. Tenien dues maneres de funcionar: 1/ Creaven proves falses contra els seus enemics polítics per destruir-los. Quan les tenien fetes, les barrejaven amb alguna semiveritat, les filtraven a la premsa amiga i amb la notícia publicada se n'anaven a determinats jutjats on allò els era validat com a cert. De vegades els muntatges eren tan mortadèl·lics que no passaven ni de la primera pantalla i 2/ Empreses molt importants els contractaven perquè amb els seus contactes i la seva capacitat per obtenir informació elaboressin dossiers contra companyies rivals. Aquestes eren les seves particulars maneres de preservar el que ells consideraven que era “la seva Espanya”, però també el seu estatus personal.
Tot anava bé fins que un d'ells, Jose Manuel Villarejo -un personatge que treballava pel ministeri de l'Interior des de l’època Corcuera-, va perdre el món de vista, va començar a guanyar milions i milions d'euros amb les seves activitats paral·leles i d'amagat d'alguns dels seus companys de malifetes. Quan l'estat va intentar aturar-lo, ell es va creure tan impune que va amenaçar-lo amb posar en marxa el ventilador i endur-se pel davant a qui fos, inclòs al rei Joan Carles, que era l'assegurança que ell creia tenir per protegir-se. Però l'estat no va cedir i va deixar caure a sa majestat. Primer amb la humiliació de fer-lo abdicar i després permetent la seva sòrdida fugida als Emirats Àrabs. Posteriorment han vingut les -de moment- dues regularitzacions per rendes no declarades i per les quals ha pagat, primer 678.393€, i ara quatre milions. Sí, sí, QUATRE MILIONS D'EUROS. I així arribem on som ara mateix. I on som?
Coi, doncs resulta que el Rei Emèrit, segons ha pogut saber el diari El País, ara paga aquests quatre milions perquè en el seu moment va cobrar-ne vuit en espècies d'una companyia de jets privats i aquests diners han de tributar un IRPF que no va ser ingressat. I també resulta que qui li va pagar aquesta quantitat va ser la famosa fundació Zagatka, que controla Álvaro de Orleans, un cosí llunyà de Joan Carles que la va crear “en reconeixement a la contribució del cap de l'estat a la democràcia a Espanya”. Fins el pagament de la primera regularització, el Rei Emèrit hi figurava com a tercer beneficiari, el Rei Felip VI era el quart i les seves germanes Elena i Cristina eren les cinquenes.
Però ara vénen les preguntes: Per què una fundació de la qual el Rei Emèrit n'és beneficiari li paga justament a ell 8 milions d'euros que diuen que són el regal d'una companyia d'avions? Per què una companyia d'avions li paga a Joan Carles vuit milions d'euros? Si hi viatjava, no hauria de ser al revés? Què n'esperava obtenir a canvi aquesta companyia? Pot ser que aquests vuit milions fossin comissions que es blanquejaven a través de l'empresa de jets? I si fos així, d'on provenien i en qualitat de què se li pagaven a la companyia i després al Rei? Perquè, esclar, ara se'n paguen quatre, però i els vuit que generen la multa han d'haver sortit d'alguna banda, no?
I en relació a l'origen dels diners ara emprats en la regularització, una qüestió que ja es va plantejar en l'altra regularització: se'ns ha dit que són un préstec de diversos amics seus. Molt bé, però no hem quedat que només per aquesta banda el Rei Emèrit ja va cobrar vuit milions? Per què no paga l’IRPF amb aquests diners? O és que ja no els té? I si no els té, on són? I per què no hi són?
I pel que fa a possibles sorpreses futures, hi ha alguna cosa més que el Rei Emèrit ens hagi d'explicar? Perquè ens van dir que havia marxat a que li toqués l'aire, però ja duem dos casos de cobrament de diner negre i del pagament dels impostos distrets, però ningú parla de tornar aquests diners cobrats irregularment. O sigui, està molt bé tributar però la resta de diners on són, per què els ha cobrat i qui els hi ha pagat? Algú algun dia ens donarà alguna explicació?