El gran públic va descobrir-la durant el mític debat de les eleccions europees del 2014 a TV3. Semblava una paròdia, però era real. Va passar a la història de Twitter com “la senyora UPyD” (fins i tot van obrir-li un compte) però es deia (i es diu) Teresa Giménez Barbat. 

Anava de número sis d’UPyD i va participar en aquell debat perquè el seu partit, sense cap representació de cap tipus a Catalunya i amb només 14 mil vots a les nostres eleccions, tenia un eurodiputat i això li donava dret a ser-hi.

El seu partit va obtenir quatre escons a Espanya i ella va quedar-se a fora. Però al cap de poc temps, com que el número 1 Francisco Sosa Wagner va plegar i Fernando Maura se'n va anar de diputat de Ciutadans a Madrid, ella hi va acabar entrant. Però també al cap de poc temps, i en plena desintegració d’UPyD, va abandonar el partit. Això sí, va conservar l'escó i va passar-se a Ciutadans. I allà s'hi està.

I és des d'allà des d'on ha presentat una pregunta a la Comissió Europea sol·licitant la seva intervenció “per evitar la discriminació lingüística i el respecte a la diversitat”.

I ara vostè es preguntarà: “i, de què va la cosa?”. Bé, doncs va de que “la Plataforma per la Llengua ha rebut subvencions del govern de la Generalitat per valor de més de 4 milions d'euros durant els últims sis anys i part d'ells s'han dedicat a desenvolupar una aplicació que té per objectiu poder denunciar si alguns dels 1,5 milions de comerços existents a França i les Comunitats Autònomes de Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana o Balears a Espanya no fan un ús adequat del català segons el criteri tant d'aquesta plataforma com dels seus usuaris".

I també va de que “aquesta acció contravé l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que a més és jurídicament vinculant i que es refereix a la no discriminació per motius de religió, sexe, llengua, raça, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus”.

Bé, sobre el tema de les subvencions, un servidor sempre diu el mateix: si són il·legals o delictives, al jutjat de guàrdia estaran encantats de rebre la denuncia corresponent. I, amb una miqueta de sort, la cosa prospera i arriba a algun despatx on la denúncia podrà ser degudament afinada. Sobre la resta de la denúncia, pel que fa a evitar la discriminació lingüística i el respecte a la diversitat, no hi puc estar més d'acord. Com que l'article 21 de la carta de Drets Fonamentals de la UE diu que ningú pot ser discriminat per raó de llengua, doncs es tracta d'això, de que qualsevol ciutadà pugui, per exemple i tal i com preveu la llei, poder tenir la carta d'un restaurant en els dos idiomes oficials. O que els clients dels establiments puguin expressar-se en qualsevol dels dos idiomes. I com que això encara avui no passa, agraeixo la preocupació i la sensibilitat de la senyora Giménez Barbat.

Espero que li donin la raó i que aviat s'acabi amb la discriminació del català als locals públics, inclosos els aeroports. Perquè és això el que denuncia la Plataforma per la Llengua i no el que diuen alguns amics ideològics de la senyora Giménez Barbat, que ja estan parlant de llistes negres com les dels nazis i el bla, bla, bla habitual.

Perquè, esclar, no crec que tot això que està fent la senyora Giménez Barbat sigui per intentar desacreditar a qui defensa el català... No, oi? És que si fos així seria molt lleig anar al cor d'Europa, on sí que van patir realment el nazisme, a dir-los que a Catalunya n'hi ha uns que demanen respecte per la seva llengua i que, per aquest motiu, se'ls qualifica de nazis. Bé, seria lleig i molt estrany. Sobretot perquè a la denúncia s’invoca, precisament, el respecte a la diversitat. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat