Fa temps vam descobrir que les coses no són com pensem que són sinó com marca la realitat. Passa el mateix amb els referèndums i els embotits, que també són coses i, per tant, tenen una realitat que no és la que ens pensem.

Aquest matí, esmorzant al bar del Parlament (entrepà de llonganissa), he sentit per la ràdio un anunci que m'ha impactat. Era d'una marca d'embotits que simulava la conversa entre dues persones i una li deia a l'altra:

–A casa mengem embotits de can (i la marca en qüestió) perquè no duen gluten, ni soja, ni lactosa.

I un servidor s'ha preguntat a si mateix: “Ah, però els embotits porten gluten (o sigui, blat en forma de proteïna), un llegum i llet?”. I, sap per què m'ho he preguntat? Perquè, innocent i ignorant de mi, pensava que els embotits els feien amb carn de porc, pebre i sal. I estava equivocat. Totalment.

Passa el mateix amb el funcionament logístic de les convocatòries electorals, digui'n també referèndums. El 99,99% dels ciutadans creiem que són responsabilitat dels funcionaris perquè ho diu la llei, i resulta que no. Ho hem sabut avui un munt de periodistes als passadissos del Parlament perquè tres persones diferents, una d'elles el vicepresident en persona, ens han explicat com funciona realment la logística de les eleccions.

Tot ha començat quan, a la sessió de control, el president Puigdemont responia una pregunta del seu grup sobre la participació dels funcionaris en el referèndum i ha dit: “La llei parla de representants de l'Administració, i en els darrers trenta anys aquests representants de l'Administració han estat treballadors, voluntaris, a vegades ha coincidit que eren funcionaris, però que no eren designats representants per la seva condició de funcionaris, sinó que en molts casos eren també voluntaris. Per tant, ningú –ningú– no serà forçat a res. És veritat que obrirem, com s'ha fet sempre, com alguns ajuntaments han fet –d'altres han preferit gestionar-ho d'una altra manera–, una borsa perquè els treballadors que ho vulguin, funcionaris o no, es puguin apuntar perquè el Govern els acrediti com els agents electorals”.

I un servidor s'ha preguntat a si mateix: “Ah, però els funcionaris no estan obligats a ocupar les 4.500 places d'agent electoral que calen cobrir en unes eleccions?”. I, sap per què m'ho he preguntat? Perquè, innocent i ignorant de mi, pensava que la llei els obligava. I estava equivocat. Totalment. Hi van perquè cobren unes dietes generoses i perquè, com saben el funcionament de l'administració s'hi apunten de seguida que surten les convocatòries. I, pel mateix motiu, els coordinadors electorals de cada ciutat acostumen a ser els secretaris municipals. I si no ho són ells, trien algú pròxim que domini el funcionament intern de l'administració. I pilli la dieta.

Però, com passa amb els ingredients dels embotits, resulta que l'excepció ha creat la normalitat per repetició. I resulta que l'anunci d'una marca d'embotits o la convocatòria d'un referèndum és el que ens obre els ulls a la realitat, que és molt diferent del que ens pensàvem.

I, com ha dit un important membre del govern als passadissos, mentre tothom està pendent d'això, ningú es preocupa de saber on són les urnes.