Aquest migdia, al compte de Mariano Rajoy a twitter hi han penjat aquesta piulada:

És una de les afirmacions que ha fet durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i indica la velocitat a la que es mou. Que quatre dies després (QU-A-TRE) de la desarticulació del nucli bàsic de la cèl·lula terrorista Rajoy feliciti públicament els Mossos i que ens digui que el nucli bàsic de la cèl·lula terrorista ha estat desarticulada vol dir que Rajoy va quatre dies tard. I no és una opinió, és un fet. Algú que seguís minut a minut els esdeveniments, hauria d'haver fet aquesta declaració i aquesta piulada fa quatre dies. Mirar avui quatre dies enrere, amb la velocitat que han succeït els esdeveniments, és arribar al casament quan els nuvis ja s'han divorciat.

Repassem les piulades que ha signat personalment Mariano Rajoy (MR) els últims dies. Compte, piulades que tampoc són gaires més de les que ha penjat el compte gestionat pel seu equip de comunicació. La primera va ser una repiulada del compte de Mossos:

La primera signada per ell personalment és de 3/4 de 6 i per dir que està pendent dels fets:

La segona és de 3 hores després i per fer un missatge institucional:

A continuació comunica que va cap a BCN:

A partir d'aquí, 24 hores en silenci i retorn per comunicar que ha parlat amb Donald Trump:

I, seguidament, li passo la resta de piulades signades per Mariano Rajoy fins aquesta tarda de divendres:

I això és tot. Com veu, en total són 13 piulades, 8 de les quals fan referència a la solidaritat internacional. Cap ni una sobre l'operatiu de seguretat, ni sobre els fets que anaven succeint.

Insisteixo, sense cap afany de crítica sinó de constatació d'una realitat, observem ara què feia, mentre, el president Puigdemont. Primera piiulada a les 6 per dir que l'operatiu estava en marxa:

La segona piulada, en anglès, és un missatge institucional al món:  

I la tercera, de matinada, demostra que estava seguint els esdeveniments. I vuit hores després del primer atemptat fa el primer reconeixement públic a la feina dels Mossos. Vuit hores després, no una setmana i un dia més tard:

La suma final de la TL del president de la Generalitat dóna 20 piulades personals i una xifra important de repiulades. I la comparació serveix per explicar el sentiment que molts catalans han tingut aquests dies i que la premsa internacional comença a explicar. Mentre aquí el president es notava que hi era i el conseller Forn i el major Josep LLuís Trapero oferien explicacions i dades, el govern central emmudia. És la impagable imatge d'aquell dijous a la nit i que tan bé va retratar en Jordi Galves. Miri la foto de l'agència EFE a la Delegación del Gobierno. A part dels fulls en blanc dels que parlava en Galves i de la terrible tristor de la sala, a pesar del reforç de llum que es pot veure als extrems, a la taula no hi ha ni un sol ordinador. Ni una sola tauleta. Cap dossier. Ni aigua, ni cafè... Vostè creu que aquesta imatge ofereix una sensació de treball al mig del caos del moment?

rajoy reunio emergencia efe

Compari la imatge d'aquesta reunió amb altres on sí que hi prenien decisions, com les posteriors a l'11-S o el seguiment de l'operació d'assassinat de Bin Laden:

Estic dient que a Rajoy i al Gobierno no els interessaven els fets? Evidentment que no. I estic dient que no van fer res? No. Estic dient que la imatge que ens van oferir és que desconeixien que estava passant. Que no controlaven la situació, Que estaven fora del punt central. Que estaven reunits per prendre decisions sobre una situació que desconeixien. Va ser com si vostè i jo ens haguéssim reunit a casa seva per seguir les informacions que anaven sortint i per comentar la jugada. Que sí, que hauria estat molt bé per la bona voluntat i tal, però poca cosa hauriem aportat a la resolució dels fets.

I aquesta peça simplement intenta explicar el motiu pel qual una gran majoria de la societat catalana, indepe o no indepe, té el sentiment de que qui ha tingut el control de la situació ha estat el Govern i no el Gobierno. I no és cap crítica. És una realitat. I si no la saben llegir correctament, pitjor per ells (i elles).