Dia de la Constitució i, com és habitual, debat sobre la seva reforma. Entre els constitucionalistes, com ha de ser. Perquè pels que, repetidament, se n'han sentit exclosos per la via dels fets consumats, aquest és un debat que “les pilla lejos” i tan apassionant, si fa o no fa, com la reforma de la Constitució de Botswana. Però adossat a això, en jornades com aquestes vénen declaracions excitantment captivadores dels que se senten cridats a abraçar-se molt fort a la Carta Magna i a la monarquia que vam donar-nos entre tots. I totes. I totis. És intentar trobar-li totes les gràcies a allò que ells (elles i ellis) veuen que no s'aguanta per enlloc però que se senten impel·lits a defensar-ho per sobre de les seves possibilitats. Seria com el dia del dinar de Nadal, que apareixes amb la nova parella, veus que tota la família arrufa el nas perquè se n'adonen que sembla treta d'un contenidor d'Humana, tu et passes tota l'estona explicant-ne les excel·lències que no són i la més consistent que pots aportar és que “sap regar molt bé les plantes. Només se li moren ofegades cinc de cada quatre”. Doncs això.

M. Rajoy està de gira mundial amb el seu llibre “Política para adultos”, un títol apassionant perquè necessita aclarir-nos que no s'adreça a la classe de les maduixes sinó a la dels “grans”. Comencem bé. I, esclar, l'home va fent declaracions. Sobre Emèrit I, sosté el senyor M. que: “El rei Joan Carles ha de venir a Espanya. És que a més és molt difícil explicar-los als espanyols que aquí estigui al govern o donant-li suport Bildu o partits antiespanyols i el rei que va dur la transició i la democràcia estigui fora d'Espanya sense haver estat acusat per absolutament ningú”. Traduït seria un “cal separar l'artista de la seva obra” o “Hitler va fer moltes autopistes”, salvant totes les distàncies, per suposat, i referint-me tan sols a l'estructura de l'argument.

Bé, tampoc cal entretenir-se gaire en la cosa perquè la suposada consistència del raonament és com un forat negre que s'engoleix a si mateixa. A veure, senyor M., si aquest ciutadà no està acusat per ningú, per què va marxar i, sobretot, per què no torna? Si no ha fet res, per què va regularitzant amb Hisenda milions d'euros defraudats i pagant multes astronòmiques amb uns diners que, segons els seus ingressos oficials, no podria tenir al seu compte bancari ni en tres vides. I sobre això de Bildu, que no deu ser un partit antiespanyol perquè, per oposició el situa a la banda dels que ho són (fixi's que diu “Bildu o partits antiespanyols”). A veure si al final serà que tu pots ser molt antiespanyol, però pagar els impostos que et toquen.

Mentre, la ministra de Defensa Margarita Robles, deia en una entrevista a La Razón: “Em sento molt tranquil·la amb el nostre Rei. Ningú és responsable del que faci la seva família”. Ara anirem a la frase, però abans, com per situar-nos, li recordo que entre els anys 1994 i 1996, quan aquesta senyora era Secretària d'Estat d'Interior al Ministeri de Justícia i Interior, cada mes anava al Palau de la Zarzuela i li lliurava en mà a sa majestat cinc milions de pessetes de l'època (trenta mil euros). Així ho afirma en un llibre Emilio Alonso Manglano, cap del CNI entre el 23 de febrer del 1981 i juny del 1995. Una informació, per cert, que ni ella ni ningú altre ha desmentit. Però tornem a la frase.

Esclar que ningú és responsable del que faci la seva família. Però és que en aquest cas es produeix la bonica coincidència que l'actual Rei ho és precisament perquè forma part de la seva família i no de cap altra. Si Felip VI no fos fill de Joan Carles I, no seria Rei. En canvi, si Emèrit I fos el seu pare de vostè, vostè seria Rei o Reina. Per tant, no, Felip no és responsable directe, però si corresponsable. Perquè la seva dinastia, tota, està corrompuda ja que és el conjunt de tota ella qui representa la institució. I la prova és que quan altres membres de la família han comés irregularitats -molt menors- la institució s'ha preocupat de dir, i per protegir l'actual Rei, que ja no en formaven part. Per tant, si tu expulses de la família als corruptes, efectivament estàs dient que la família actua com un tot i queda demostrat que Margarita Robles feia molt millor això de repartir diner negre que intentar defensar la monarquia espanyola.