Aquest dijous a les 10 de la nit Quim Torra ha estat entrevistat a TV3. Pel seu director, Vicent Sanchis. Feia 21 hores i dos quarts que el President no sortia a la TV pública catalana com a protagonista d'un programa. L'últim cop havia estat la matinada anterior i en el format “Hola, què tal. Són dos quarts d'una de la nit, sóc a la sala de premsa del Palau de la Generalitat i vull fer-vos un missatge institucional”.

Entre aquestes dues aparicions, n'hi ha hagut una tercera. Aquesta al Parlament i al matí. En una compareixença convocada per parlar de la sentència del Suprem, en la qual s'esperava que parlés dels incidents de les tres últimes nits i dels Mossos i on ha acabat parlant de la possibilitat d'exercir el dret a l'autodeterminació. Quan ho ha fet, a l'hemicicle s'ha sentit un immens “broooooooooum”. Eren les mandíbules dels membres del govern i dels diputats de JuntsxCat i Esquerra, que no en sabien res d'aquest anunci, caient a terra i rodolant escales avall. I li dic les mandíbules com li podria dir qualsevol altra part del cos. Tant del tren superior com inferior. Dels diputats i diputades. Això de que no en sabien res ho hem sabut perquè primer hem vist les seves cares al sortir del ple i, per si no ens havia quedat clar, perquè després ens ho han dit de viva veu.

Però, quina serà la fórmula per exercir aquest dret? Doncs fonts de presidència han explicat als passadissos de la Cambra que abans d'acabar la legislatura hi haurà d'haver o bé 1/ un referèndum acordat, o bé 2/ unes eleccions plebiscitàries. I, en cap cas, hi haurà una consulta unilateral. Això traduït, i tenint en compte la situació actual, vol dir que si del President depèn, però a expenses del que decideixin els partits, aquesta legislatura hauria d'acabar amb unes plebiscitàries.

Per tant, hi havia interès en saber si mirant l'entrevista, al Govern i als diputats indepes en general els tornaria la mandíbula a lloc i si la resta aconseguiríem tenir clar cap a on anem.

I l'entrevista ha començat puntual a l'escenari habitual de quan les entrevistes són a Palau, la sala Torres Garcia. Un espai pel qual el President té un tirada molt especial perquè fa temps que intenta moure al Saló Sant Jordi els frescos que hi ha en aquest indret.

Si vostè em pregunta per la sintonia entre entrevistat i entrevistador, li posaré tres exemples i tregui'n la seva pròpia conclusió. Quan Sanchis ha dit “bona nit”, la resposta del President ha estat “bon vespre”. Quan al campanar de Palau han sonat les 11, Sanchis ha dit que eren les 10. I quan ha acabat l'entrevista, Torra ha dit que se li havia fet curta i Sanchis que “ha estat una mica llarga”.

L'inici ha estat un bucle amb Sanchis fent la mateixa pregunta però formulada de diverses maneres i Torra traient el violí i interpretant les obres completes del famós compositor japonès Fujo Deletudi. Primer intent: “Està acatant la sentència? Segon intent: “Però si no acatar-la, no es concreta en res, en realitat s'està acatant”. Tercer intent: “No m'està contestant i li faré la pregunta d'una altra manera. Com pot desobeir el Govern o canalitzar la desobediència amb mesures concretes?”. Quart intent: “Li torno a preguntar. Una cosa és l'actitud moral i una altra és que això es concreti en alguna mesura política”. I llavors ja ho ha deixat estar. Definitivament.

De la resta de preguntes i respostes que m'han cridat l'atenció, en destaco aquestes:

- Per que el Cos Nacional de Policia dispara pilotes de goma que aquí estan prohibides?
- Pregunti-li-ho al senyor Buch.
- Els Comuns avui li han retret que vostè vota perquè la Guàrdia Civil marxi de Catalunya i després treballa amb ells amistosament al Centre de Coordinació. Això no és una contradicció?
- Per contradiccions les dels Comuns i Colau que és alcaldessa gràcies als vots de Manuel Valls.
- Vostè ha tingut relació amb el grup que presumptament volia atemptar a Catalunya?
- Si hagués de fer cas de totes les insinuacions que les clavegueres busquen des de primer dia per criminalitzar-me no podria treballar. Si vol parlem quan aixequin el sumari.
- Pensa en eleccions?
- És l'últim que ens podem permetre.
(I aquí hauria estat interessant que hagués dit: “I li dedico aquesta resposta a Esquerra que m'estarà mirant”)

Però l'entrevista també ens ha permès saber altres coses. Per exemple: 1/ Què considera Quim Torra que és un infiltrat? “Gent nova que apareix en unes concentracions i que no s'havien vist mai. Gent que normalment no està en manifestacions independentistes”, 2/ Quina és la seva relació amb el conseller Miquel Buch: “Tinc la mateixa confiança en ell que amb la resta de consellers”. Bé, això pot voler dir que no té cap confiança amb ningú, perquè la inexistència és una manera de tenir la mateixa confiança amb tothom, 3/ Ha llegit “Manual de resistencia”, el llibre de Pedro Sánchez, del qual n'ha fet una cita i 4/ El Rei va contestar-li la carta que li va enviar... dient-li que li havia reenviat a Pedro Sánchez! Un recorregut que seria com el de l'avió del Tibidabo de BCN, que no para de girar sobre si mateix per arribar sempre al mateix lloc.

I ara vostè es preguntarà què ha dit el President sobre allò que li comentava a l'inici sobre la mandíbula. Doncs que “El meu govern sap que penso i el que he dit avui ja els ho havia comentat altres vegades”. I ho ha rematat amb un: “Em quedo amb el que ha dit l'amic Sergi Sabrià”. I aquí hi he trobat a faltar que sonés el mític “Amics per sempre”, naino naino nainonà...