Dies molt complicats per als progres presumits, els que es miren al mirall i s'agraden, els que s'escolten i als que el temps els ha passat per sobre. I, el que és pitjor, encara no ho saben.

Ahir va haver-hi eleccions a Alemanya i la ultradreta s'ha convertit en la tercera força política. I això preocupa, i molt. A tots. Als progres presumits també. Però tenen un problema. Greu. Ells. Els presumits. Aquesta ultradreta que ha fet forat a Alemanya és, si fa no fa, la mateixa que aquests dies és la imatge de l'unionisme als carrers de BCN i aquest diumenge a Saragossa. Estic dient que l'unionisme és d'ultradreta? No.

El que estic dient és que qui s'ha apropiat del discurs unionista al carrer han estat grupuscles ultres absolutament minoritaris que van pel món agredint gent, fent proclames nazis i cridant consignes violentes. Grups partidaris del 'no', però que se n'han apropiat per tenir una excusa que justifiqui les seves accions. I si jo fos l'Estat em preocuparia molt. Perquè, si cada cop que a BCN hi ha una mani a favor de la unitat d'Espanya, qui surten són aquests, quina imatge, Déu meu (i Al·là, i Yahveh, i Jehovà, i Buda, i Krixna, i Brahma, i Jah, i l'espagueti Monster, i tota la resta).

Doncs bé, aquests progres presumits que es mostren tan preocupats pels resultats electorals dels ultres alemanys que els fan grans portades, resulta que no donen cap importància als ultres nostrats. I per aquest motiu eliminen de les seves portades l'agressió a la presidenta de les Cortes de Aragón, després d'un setge d'hores a diversos parlamentaris. No vull ni imaginar la portada dels progres presumits si un indepe hagués agredit, no ja una presidenta de Parlament autonòmic, sinó una margarida d'un prat del Pirineu. Però per als progres pel 'no', hi ha ultres bons i ultres dolents. I els seus són els bons.

Què els passa? Per què aquesta diferència? Doncs perquè per a ells, la sagrada unitat de la seva Espanya està per sobre de tot. L'únic important és la seva Espanya antiga, la de boina soldada fins a les celles. L'Espanya de la qual s’han apropiat perquè representa i defensa els seus interessos particulars i els de la seva casta. L'Espanya que està deixant perplexa l'altra Espanya, l'Espanya moderna que no dona crèdit al que està passant i que de moment és una minoria.

I si al final els ultres són ara mateix la imatge d'aquesta Espanya que defensen orgullosos els progres presumits, bah, tampoc passa res. Són bons nois. Potser una miqueta eixelebrats, sí, però no tenen mala fe. I ho fan per una gran causa. Ah, per cert, i si per frenar els indepes cal vulnerar alguns drets, tampoc passa res. A veure, si es tanquen pàgines web, si es viola el correu, si es prohibeixen reunions, si es limita la llibertat d'expressió... ves que hi farem. Són detallets sense importància necessaris per a l'objectiu final, que consisteix que no es mogui res.

I, com tothom sap, no hi ha res més progre que lluitar perquè res es mogui.