Si vostè deixa plastilina a la classe dels dofins (o a la de les daines caretes de l’Aconcagua), cada criatura humana aprofitarà el tros que li toca per fer-ne el que més l'interessi. La plastilina serà la mateixa per a tothom però depenent de qui la manipuli serà un xurro, una rodona, una bola o acabarà en algun estómac. Doncs bé, ara canviï plastilina per pressupostos i criatures humanes per partits polítics i tindrà la fotografia del debat polític dels últims dies.

Per tant, senyors, senyores i senyoris, amb tots vostès,  vostesses i vostessis, ja és aquí el clàssic entre els clàssics! Siiií, parlen de pressupostos quan volen dir sexe! Novament aquella guerra d'estratègies electorals. De buscar el titular de l'endemà. D'instal·lar el frame que creuen que reconvenç als seus reconvençuts i que aconseguirà que pugin dues dècimes a les enquestes. A-PA-SSI-O-NANT! Torna a ser allò de marcar paquet on els números no són el centre del debat sinó l'excusa. No es negocien partides sinó a veure quin morros posa cadascú a la foto de l’instagram del politiqueig. I, mentre, es van fent la traveta. Tots contra tots. Lamentablement aquesta pel·lícula de sèrie Z no només l'hem vist sinó que ens sabem els diàlegs de memòria. I són nivell “Mellizos”, l'obra de teatre que van fer durant molts anys Bertín Osborne i Arévalo en gira mundial.

En algun moment això d'escenificar el teatret polític va fer com una certa gràcia. Reunions a vida o mort que tampoc ho eren tant, trobades secretes i clandestines que es filtraven perquè el que posa calent (o calenta) de les trobades polítiques secretes i clandestines és que se sàpiguen, negociacions in extremis amb final feliç, pactes que semblaven fets i que a l'últim segon es trencaven per tornar-se a recomposar dècimes de segon després, corredisses pels passadissos per anar enlloc, pressions d'última hora amb una demanda sorpresa... Ens vam creure que érem l'Ala Oest de la Casa Blanca i al final vam descobrir que érem una gestoria amb un ordinador 486 per tot el despatx i un fax de paper continu.  

Però és que resulta que som a tocar de Nadal del 2021 i ja les hem vist de tots els colors. Duem deu anys d’un Procés on hi ha passat de tot i més, dos de pandèmia que quan ja estàvem vacunats resulta que el virus torna i hi ha una part de la societat que no només no li dona la gana vacunar-se sinó que els diuen nazis als que es comporten com a persones que tenen clar que formen part d'una comunitat i d'una societat, hem anat a massa enterraments, el món està boig, no entenem res, el nostre paisatge vital canvia a una velocitat que no podem seguir, tot va massa ràpid, no tenim temps de parar per pair i pensar, no veiem cap futur, cada dia ens bombardegen amb tanta propaganda que ens passem més hores intentant destriar la veritat de la mentida que dormint...

Estem farts, esgotats, defallits. No tenim esma. I ara ens maregen amb aquest “ara no t'aprovo els pressupostos”, “doncs jo ara t'hi afegeixo no-se-què i veuràs com sí”, “doncs ara no vull”, “doncs ara jo parlo amb els altres”, “doncs si parles amb els altres ara no vull jo”... Escoltin, de veritat, enllestim-ho ja. Per pietat. Però no per nosaltres, sinó per vostès. Què no han entès del moment on som? És que això que fan no ens interessa. És que tenim altres problemes. Que no volen aprovar els pressupostos? Doncs adéu. Però ja. Fora. Que sí que volen? Doncs endavant. I llestos.

S'ha acabat aquella època en que les assemblees eren el centre del món i tothom estava pendent de les decisions que s'hi prenien. Ara mateix ja no interessen ni als mateixos que les convoquen, com ho prova que en aquest debat que havia de paralitzar el país durant el cap de setmana passat hi han participat quatre-centes persones. QUATRE-CENTES! Que no ho veuen? Han marejat tant la pobre perdiu que les biodramines ja no li fan efecte ni esnifades.

I per acabar de rematar-ho, s’ha filtrat un àudio de Juan Marín, vicepresident de la Junta d’Andalusia per Ciudadanos. Si no es vol posar encara de més mala llet, millor que ho deixi córrer. Però si vol saber què es negocia realment quan es parla de pressupostos, ja està tardant...

Per cert, el vídeo m’ha arribat a través del compte a twitter de Martina Velarde, secretària general de Podemos Andalusia i diputada al Congrés.