Imagini's el que per vostè és el millor, del millor, del millor. Ei, però el millor del millor de veritat. No una coseta que està molt bé. No, no, EL MILLOR. Ja? Doncs ara aquest millor, del millor, del millor, el multiplica per infinites vegades infinit i ho eleva a infinites potències infinites vegades.

Doncs bé, el resultat que obtingui d'aquest millor que vostè es pensa que és total, serà una merda punxada amb un pal al costat dels Pressupostos Generals de l'Estat preparats per Pedro Sánchez amb dedicació, amor i pulcritud quirúrgica.

Ja ho diu la frase castellana: “De la mar el mero y los presupuestos de Sánchez, menudo esmero”.

Els pressupostos més sensacionals que mai hi ha hagut han de ser aprovats tant sí com no perquè són la salvació del planeta mundial. Perquè els pressupostos de Sánchez són més importants pel futur de la humanitat que ho han estat el big bang i les big band.

Pensi que aquests pressupostos són encara millors que aconseguir que la sogra entengui que no, que el dia de Sant Esteve no vols cinc canelons. Superen l'alegria de trobar aquell mitjó desaparellat des del 1996, d'encertar en quin contenidor es llencen les càpsules de cafè, de poder assistir a una macroorgia de dos dies, de conèixer la suspensió de l'obra nadalenca que havia preparat la classe dels dofins o que plogui el dia que has agafat paraigua i no el dia que no l'has agafat. Aquests pressupostos superen la joia de comprovar que la teva cua al peatge és la més ràpida, de fotre-li una maneta al Madrid i que el cinquè el marqui Arturo Vidal, que es trenqui en mil bocins el cigne de ceràmica que et va regalar la tieta Rosita, de cruspir-te una paella davant del mar mentre et toca el sol de l'hivern o que el dia que et poses una jaqueta oblidada, a la butxaca hi apareguin 5€. Aquests pressupostos són més que tot això. Aquests pressupostos són l'hòstia!

I si els partits catalans no els aproven, el que faran és oposar-se a les necessitats de tots els ciutadans, que se'n beneficiaran sense aturador. I, sí, ara vostè em dirà: “Escolti, si són tan bons, tan sensacionals, tan opípars i tan encisadors que salvaran tantes vides humanes, per què aquests pressupostos no els aproven els que ha agafat la bandera i la Constitució i se'ls han quedat en propietat? Si tots plegats són tan espanyols i estimen tant la pàtria, ¿per què no aproven ells aquesta meravella que és com una multiplicació dels pans i els peixos però amb els pans d'espelta rústics i els peixos convertits en llobarros a la brasa amb verduretes de temporada?   

Per què no els reclamen a ells aquest bonic gest? Per què el demanen precisament als catalans, que són colpistes, traïdors, violents i rebels? No seria molt bonica una germanor total hispana de societat unida, ja que la societat que està trencada és la catalana?

Doncs va, ànim, endavant! Que els salvadors de la pàtria aprovin no els pressupostos, no, sinó el següent.