Per fi ha sortit la grossa dels lletrats (del Parlament). Ha trigat, però al final tenim dictamen sobre si el rellotge corre o no corre. O sigui, si s'ha posat en marxa o no el mecanisme que ens aboca a eleccions d'aquí a dos mesos. I el número premiat és que no. Fent una metàfora relacionada amb l'actualitat meteo, la cosa seria que els lletrats diuen que el ple que ha de triar el president està congelat i, per tant, per poder servir-lo a taula primer cal descongelar-lo. I que el microones el té el Tribunal Constitucional, que és qui ha de decidir sobre el recurs presentat pel Gobierno contra la investidura de Carles Puigdemont. Ja sap, allò que el Consejo de Estado li va dir que no. Per tant, mentre no es descongeli la peça, no hi ha tall i el rellotge no corre.
La pregunta és: i per què vol el Gobierno del PP que corri el rellotge i a Catalunya hi hagi eleccions? Ves que no sigui perquè volen que a Catalunya hi hagi eleccions. Com va dir el poeta: “si és blanc i en ampolla, a veure si serà orxata”. I, per què voldria això el Gobierno Rajoy?
Potser perquè una campanya electoral els aniria bé per reforçar el seu discurs en aquesta lluita electoral a mort que mantenen amb Ciudadanos a Espanya.
Potser perquè entre que passen els dos mesos, es repeteixen les eleccions i es constitueix el nou Govern, ens situem al setembre/octubre i durant aquest temps continuaria aplicant-se un 155 que tan bé va per ofegar econòmicament molts actors socials catalans que el Gobierno té molt d'interès a ofegar. Sobretot els mitjans de comunicació públics, TV3 i Catalunya Ràdio.
Potser perquè entre que passen els dos mesos i es convoquen les eleccions resulta que el Gobierno pot aconseguir la inhabilitació de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de cúpula de la generació política del 2017 i pensa que això podria afavorir una victòria unionista.
Potser perquè unes noves eleccions permetrien al PP millorar el seu últim resultat. Potser pensen que quan tens 4 diputats i ets l'última força política al Parlament, és molt difícil anar a pitjor. Bé, o no...
Potser perquè en unes noves eleccions desapareixeria aquell argument inapel·lable que voleia per sobre dels seus caps i que diu: “vostès van animar repetidament Puigdemont a presentar-se a les eleccions pensant que perdria, mai van dir que si guanyava no podria ser investit president i ara no permeten que això passi”.
Potser perquè mentre es parla de Catalunya, de Puigdemont i del Procés, no hi ha temps ni espai per parlar de corrupció, de pensions, de la greu crisi del mercat de lloguer o de la gent que treballa a precari per un sou que els situa al llindar de la pobresa.
Potser. I potser perquè al final la política és l'art de saber tocar les tecles justes i precises per aconseguir la pròpia supervivència. I això inclou tot el sistema, no només el PP.